lunes, 1 de febrero de 2010

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: EL PUNK ROCK




El sorgiment pel punk rock al Regne Unit, l’any 1976, es va deure bàsicament a dues raons: a la crisi econòmica que es va iniciar tres anys abans i al cansament que van originar els rock progressiu i simfònic. D’una banda, la crisi econòmica que va assolar el món a partir de 1973, motivada pel desmesurat increment dels preus del petroli per part dels països productors, després de la guerra de Yom Kippur entre àrabs i israelians, va provocar que als sectors més populars de Londres, molt afectats per l’atur, sorgissin una sèrie de grups, la majoria sense massa perícia instrumental, que van provocar el naixement del punk rock, caracteritzat per una gran velocitat de les guitarres i unes lletres directes, polèmiques i explosives. Aquells joves del corrent van tenir la seva estètica, sent cèlebres les crestes, amb diversitat de colors, les cadenes o les voluptuoses arracades.

D’altra banda, els conjunts de rock progressiu i simfònic van començar a cansar i esgotar, entre d’altres motius, pels seus temes i àlbums cada vegada més sofisticats, tecnificats, pretensiosos i grandiloqüents. No és estrany que després de tant desenvolupament instrumental i de cançons que sobrepassaven molts cops els 10 minuts, apareguessin gèneres tan frescos, senzills i directes com el pub rock, amb Elvis Costello, Nick Lowe i Ian Dury al capdavant, o el punk rock.

Sens dubte, la banda estel·lar durant el període d’auge del punk, l’any 1977, va ser The Sex Pistols (foto), també el grup més polèmic i incisiu, encara que si s’hagués d’elegir una gran formació d’aquell període aquesta seria The Clash, malgrat que encasellar el quartet liderat per Joe Strummer i Mick Jones simplement com a punk seria molt injust. Altres bandes bàsiques del moviment, pel que fa al Regne Unit, van ser The Damned o Buzzcocks, sense oblidar grups que finalment es van identificar més amb la posterior new wave, com The Boomtown Rats, The Jam, Siouxsie & The Banshees o Stranglers.

El punk va tenir també una versió als Estats Units, instal·lada a la ciutat de Nova York, i més concretament al local CBGB, de la qual en parlaré en un altre apartat d'aquest bloc. No obstant, aquest punk nord-americà, que va tenir bandes tan importants com Blondie, Talking Heads, Television o Ramones, amb l'excepció d’aquests últims va comptar amb unes característiques més intel·lectualitzades i menys explosives que el britànic.

viernes, 29 de enero de 2010

OK COMPUTER




Grup: Radiohead.
Any: 1997.
Formació: Thom Yorke, Jonny Greenwood, Ed O’Brien, Colin Greenwood i Phil Selway.
Àlbum d’estudi precedent: The bends (1995).
Àlbum d’estudi posterior: Kid A (2000).
El millor: l’àlbum que va situar Radiohead a l’estrellat.
El pitjor: es van fer esperar a l’hora de gravar el següent disc.

El quintet britànic Radiohead va trigar bastant de temps en consolidar-se com una de les grans bandes britàniques de rock independent, fet que va aconseguir amb "OK computer", el seu tercer àlbum d’estudi. En el disc, que va arribar al número u a les llistes britàniques i el qual va suposar el seu primer gran èxit a l’altra banda de l’Atlàntic, és essencialment un treball elèctric, amb gran protagonisme de les guitarres, encara que ja comença a anunciar futures derivacions del grup, més electròniques i experimentals. D’altra banda, l’obra té una temàtica trista, melancòlica i desesperançada, amb lletres que parlen de la soledat, la inadaptació social o el nihilisme. Les peces “Paranoid android”, “Karma police” i “No surprises”, totes tres extretes en senzill, a més de “Let down” o “No surprises”, destaquen en aquest brillant àlbum.

jueves, 28 de enero de 2010

WAR




Lloc de fundació: Long Beach (Estats Units).
Formació: Mitch Kashmar (veu i harmònica), Stewart Ziff (guitarra), Francisco Tomaselli (baix), Sal Rodríguez (bateria), Marcos Reyes (percussió) i Fernando Harkles (saxofon).
Gèneres: rythm & blues, soul, funk, rock, rock psicodèlic, jazz rock, reggae i fusió.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums (amb Eric Burdon): Eric Burdon declares war (1970) i The black – man’s Eric Burdon (1970).
El millor: bastant més que una simple banda d’acompanyament d’Eric Burdon.
El pitjor: però va ser quan més relleu van aconseguir.

Quan el mític grup britànic The Animals es va dissoldre, al seu líder i vocalista, Eric Burdon, li va venir un rampell “progre” i es va unir a la banda californiana War, en què la majoria dels seus components eren de raça negra, fet que va aprofitar el magnífic cantant anglès per reivindicar l’ètnia afroamericana i gèneres musicals com ara rythm & blues, soul, funk o jazz. Posteriorment, Burdon va continuar en solitari i War va seguir una trajectòria independent, tots dos amb una temàtica clarament polititzada.

martes, 26 de enero de 2010

MANOLO SANLÚCAR





Lloc de naixemetn: Sanlúcar de Barraneda (Andalusia).
Gèneres: flamenc.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principal àlbum: Tauromagia (1988).
El millor: molta regularitat durant les dècades dels 70 i 80.
El pitjor: després va arribar una època menys mediàtica.

La fama que va aconseguir Paco de Lucía durant la dècada dels 70, amb ressonàncies internacionals, va esperonar altres guitarristes espanyols amb arrels flamenques, com va ser el cas de Manolo Sanlúcar, nom extret de la localitat gaditana de Sanlúcar de Barrameda, la seva ciutat natal. No obstant, a diferència del citat De Lucía, Sanlúcar ha estat sempre fidel al flamenc pur, sense fusions importants en el seu repertori.

lunes, 25 de enero de 2010

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: L’EVOLUCIÓ DELS BEATLES




Els cinc primers àlbums dels Beatles, gravats entre 1963 i 1965, van ser purament pop, dintre del corrent del beat imperant llavors a Anglaterra, mitjançant unes cançons de curta durada i amb unes lletres accessibles. “Help” va ser la culminació d’aquesta primera etapa dels Fab Four, la qual va coincidir amb l’anomenada Beatlemania.

“Rubber soul”, àlbum gravat el 1966, comptava amb unes característiques similars als treballs anteriors del quartet de Liverpool, però anunciava ja un canvi de tendència, que es va fer evident amb l’edició de “Revolver”, també el 1966, on per exemple es trobava “Love you to”, un tema de George Harrison amb clares connotacions de la cultura índia, que li havia inculcat el seu amic i mestre Ravi Shankar, i “Tomorrow never knows”, tema psicodèlic compost per John Lennon.

L’històric àlbum “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band” va suposar la consolidació d’aquesta clara evolució del grup anglès. El treball, gravat el 1967 i per molts entesos el millor disc de pop-rock de la història, conté cançons psicodèliques com “Lucy in the sky with diamonds” i “A day in the life”, un dels millors temes amb la firma de Lennon i Paul McCartney, i “Within you, without you”, un altra peça d’influència oriental de Harrison.

Aquest important canvi en la música del mític conjunt britànic va tenir lloc en un període de ruptura cultural a la Gran Bretanya, en un moment en què va fer acte d’aparició el moviment psicodèlic i underground a Londres, mitjançant bandes com Jimi Hendrix Experience, Pink Floyd o Soft Machine, i que va portar molts grups beat a una profunda decadència i fins i tot a la desaparició.

miércoles, 20 de enero de 2010

SWEETHEART OF THE RODEO




Grup: The Byrds.
Any: 1968.
Formació: Roger McGuinn, Gram Parsons, Chris Hillman i Kevin Kelley.
Àlbum d’estudi precedent: The notorious Byrd brothers (1968).
Àlbum d’estudi posterior: Dr. Byrd & Mr. Hyde (1969).
El millor: àlbum històric del country rock.
El pitjor: la fugaç presència de Parsons al grup.

Es considera que el conjunt nord-americà The Byrds va fundar el folk rock quan l’any 1965 va realitzar una versió elèctrica del “Mr. Tambourine man” de Bob Dylan. Tres anys més tard, en un període en què membres importants de la banda, com David Crosby, ja havien marxat, la formació encapçalada per Roger McGuinn va editar un dels primers àlbums de country rock de la història: “Sweetheart of the rodeo”. El fet de gravar un treball d’aquestes característiques es va donar, indubtablement, per la presència al grup de Gram Parsons, per molts considerat el principal pioner en la fusió dels dos gèneres. No obstant, la presència als Byrds de Parsons es va limitar a aquest disc i, arran de grans diferències amb McGuinn, va abandonar la banda i va formar, juntament amb Chris Hillman, Flying Burrito Brothers. En l’àlbum, elogiat per la crítica, però d’escàs èxit comercial, hi destaquen els temes “You ain’t goin’ nowhere”, “You don’t miss your water” i "Hickory wind".

martes, 19 de enero de 2010

ALANS PARSONS





Lloc de naixement: Londres (Anglaterra).
Gèneres: pop, rock, rock progressiu i rock simfònic.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums (amb Alan Parsons Project): Eve (1979), Eye in the sky (1982) i Ammonia avenue (1984).
Grups que origina: Alan Parsons Project.
El millor: en el seu temps va ser tota una innovació.
El pitjor: a poc a poc l’”invent” es va anar apagant.

Alan Parsons va iniciar la seva trajectòria musical com a enginyer de so i va col·laborar en treballs d’emblemàtics grups com The Beatles, Pink Floyd o Paul McCartney & the Wings. Posteriorment va formar, amb Eric Woolfson, Alan Parsons Project, que va constituir un dels experiments més originals i singulars de l’època amb l’edició d’àlbums històrics com “Eve” o “Eye in the sky". Finalment Parsons es va llançar en solitari, però el seu peculiar sistema semblava ja esgotat.