martes, 4 de agosto de 2015

JAIME MOREY




Lloc de naixement: Alacant (Comunitat Valenciana).
Lloc de defunció: Madrid (Comunitat de Madrid).
Dècades: 60, 70 i 80.
Gèneres: pop i cançó melòdica.
El millor: l’experiència al festival d’Eurovisió.
El pitjor: el cas Gescartera.

Després d’haver debutat com a intèrpret professional a la dècada dels 60, quan va aconseguir el segon lloc al festival de Benidorm, l’alacantí Jaime Morey es va convertir en un dels principals cantants melòdics espanyols del decenni dels 70. L’artista valencià va aconseguir el seu moment àlgid de popularitat quan va representar RTVE al festival d’Eurovisió amb el tema “Amanece”, d’Augusto Algueró, però, a poc a poc, la seva figura es va anar diluint. 

domingo, 2 de agosto de 2015

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: ALTRES GRUPS DE LA NEW WAVE (SYNTH POP)





Erasure. Després de ser un dels fundadors de Dépéche Mode i de formar els grups Yazoo i The Assembly, l’inquiet Vince Clarke (teclats) va integrar amb el cantant Andy Bell el duo Erasure, associació que va comptar amb un important èxit a les dues bandes de l’oceà Atlàntic.

Eurythmics. Duo de gran èxit, mitjan la dècada dels 80, format per la vocalista Annie Lennox i el guitarrista Dave Stewart, que havia integrat la banda The Tourists. El grup va aconseguir triomfar gràcies a hits com “Love is a stranger”, el popular “Sweet dreams (are made of this)” o el pràcticament bubblegum “The miracle of love”. Després de la separació, Lennox va continuar en solitari.

Human League (foto). En un principi, el grup el van composar Philip Oakley (veu i teclats), únic membre fix de la formació; Martyn Ware (teclats) i Ian Craig (teclats), però els dos darrers van abandonar per fundar la banda Heaven 17. Posteriorment, Oakley va reclutar altres músics i les cantants Joanne Catherall i Susan Ann Sulley, període en què el conjunt va transitar per la seva etapa més popular, marcada per l’àlbum “Dare” i el seu famós single “Don’t you want me ?”, un dels clàssics del synth pop.

Orchestral Manouvres in the Dark. Duet fundat per Andy McCluskey (veu, teclats i baix) i Paul Humphreys (teclats i veu). L’associació, extremadament tecnificada, va triomfar mitjançant temes molt populars com el clàssic “Enola gay”, “Souvenir” o “Joan d’Arc”. Arran de la separació, McCluskey va conservar el nom del grup en la seva trajectòria posterior.

Pet Shop Boys. Un altre duo, aquest integrat per Neil Tennant (veu, teclats i guitarra) i Chris Love (teclats i veu). La formació, icona del moviment gai i de llarga trajectòria, ha comptat amb l’habilitat d’entusiasmar tant un públic poc exigent, assidu de les radiofórmules, com un seguidor de caràcter més alternatiu i intel•lectualitzat. Durant l’època d’auge del synth pop, el grup va facturar èxits propers al bubblegum com “West end girls”, “Suburbia” o la versió del tema d’Elvis Presley “Always of my mind”.

Simple Minds. Banda composta pel carismàtic Jim Kerr (veu), Charlie Burchill (guitarra i teclats), Eddie Duffy (baix) i Mel Gaynor (bateria). Durant la seva època inicial, el quartet, que va flirtejar amb el corrent dels nous romàntics, es va especialitzar en el pop de caràcter tecnificat, període en què van destacar l’àlbum “Sons and fascination” i la cançó “Love song”. Més tard, el conjunt britànic va portar a terme un important canvi de xip que el va apropar a un tipus de rock semblant al que aleshores realitzava el grup irlandès U 2, moment en que va gravar el hit de caire èpic “”Don’t you (forget about me)”.

Yazoo. Malgrat ser el principal compositor del quartet, Vince Clarke (teclats) va abandonar Dépéche Mode després del primer àlbum del grup, moment en què va fundar el duet Yazoo amb la cantant Allyson Moyet. Malgrat que l’associació va triomfar tant a la Gran Bretanya com als Estats Units, l’errant Clarke també va tancar aviat aquesta etapa per formar més tard les formacions The Assembly, de caràcter efímer, i Erasure. 

jueves, 30 de julio de 2015

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: ALTRES GRUPS DE LA NEW WAVE (NOUS ROMÀTICS)




A – Ha. L’aparició d’aquest trio noruec, format per Mortan Harket (veu), Paul Waaktaar (guitarra i veu) i Magre Furuholmen (teclats i veu), es va produir quan el moviment dels nous romàntics ja feia força temps que estava vigent i fins i tot en certa decadència, fet que no va impedir que el grup triomfés gràcies a hits com “Take on me”, número dos al Regne Unit. Es tracta del conjunt escandinau que més discs ha venut després del quartet suec Abba.

ABC. Després que Martin Fry (veu) entrevistés per al seu fanzine els components del grup Vice Versa, concretament Mark White (guitarra i teclats), David Palmer (bateria) i Stephen Singleton (saxofon), va néixer la formació ABC, clar exponent de la moda dels nous romàntics, que va aconseguir un enorme èxit mitjançant l’àlbum “The lexicon of love”, que va extreure senzills com el famós “The look of love” o “All of my heart”.

Adam & the Ants (foto). Adam Ant (veu) va fundar aquest grup que van completar Mark Gaumont (guitarra), Andy Warren (baix) i Paul Flanagan (bateria). Després de tenir una curta experiència amb el punk rock, la banda es va convertir en una de les formacions que va encapçalar el corrent del nous romàntics, sent l’exemple, per la seva dèria per les disfresses, que més es va apropar als postulats del glam rock. Arran de la dissolució, Ant va iniciar la carrera en solitari.

Culture Club. Boy George (veu) era un empleat del local Blitz Club, seu principal dels nous romàntics a Londres, abans de formar Culture Club amb Roy Hay (guitarra i teclats), Mickey Craig (bateria) i John Moss (percussió). El quartet, aparentment de laboratori i amb la imatge peculiar de George com a principal reclam, va triomfar amb els àlbums “Kissing to the clever”, que conté “Do you really got to hurt me”, i “Colour by numbers”, amb la presència de “Karma chameleon”, però es va desinflar ràpidament fins que va arribar la separació, moment en què el líder va tenir una experiència en solitari.

Wham ! Duo integrat pel cantant George Michael i el guitarrista Andrew Ridgeley, va ser la mostra més clara de formació per a fans del moviment dels nous romàntics. Després de grans hits com “Wake me up before you go go”, “Careless whisper” i “Last Christmas”, l’associació es va dissoldre i Michael va triomfar espectacularment en solitari gràcies a l’àlbum supervendes “Faith”. 

martes, 28 de julio de 2015

TORI AMOS




Lloc de naixement: Newton (Estats Units).
Dècades: 90, 00 i 10.
Gèneres: cantautora, rock alternatiu, rock electrònic i rock experimental.
Principals àlbums: Boys for pele (1996), From the choirgirl hotel (1998) i Strange little girls (2001).
El millor: possiblement, la principal cantautora de les últimes dècades.
El pitjor: potser la música clàssica ha perdut una gran intèrpret.

Nena prodigi, doncs als quatre anys ja tocava el piano, i persona més jove en ingressar al conservatori Peabody, concretament als onze anys, Tori Amos, però, va preferir dedicar-se a la música de caràcter popular. Després d’encapçalar la formació Y Kant Tori Read i de rebre la influència de cantants com la canadenca Joni Mitchel i l’anglesa Kate Bush, Amos s’ha convertit, potser, en la més cèlebre cantautora de l’actual segle i en una de les figures de l’indie rock dels últims temps. 

domingo, 26 de julio de 2015

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: SPANDAU BALLET




En dues parts es pot dividir la trajectòria del quintet londinenc Spandau Ballet: la primera per la seva presència en el moviment dels nous romàntics, quan va entaular amb Duran Duran certa rivalitat, i la segona per la pràctica d’un soul pop extremadament elegant, net i sofisticat, quan el grup va vendre un munt d’unitats de l’àlbum “True”. La banda va estar sempre formada pels germans Gary Kemp (guitarra), principal compositor del grup, i Martin Kemp (baix), als quals es van unir Tony Hadley (veu), John Keeble (bateria) i Steve Norman (saxofon).

Pel que fa al període estrictament dominat per la new wave, i més concretament pel corrent del nous romàntics, entre finals dels anys 70 i començaments de la dècada dels 80, el quintet anglès, assidu en les actuacions al local londinenc Blitz Club, va editar dos àlbums: “Journeys to glory”, que conté “To cut a long story short”, el seu primer gran èxit, i “Diamond”, amb la cançó “Chant number 1 (i don’t need his pressure on)”.

Una vegada la formació britànica es va distanciar de la moda dels nous romàntics, Spandau Ballet van optar per apropar-se a un pop fusionat amb el soul, bastant influenciat pel so Motown, en una època en què els músics es van vestir de forma molt elegant i sofisticada, durant un període en el qual el grup va cercar una semblança amb l’estil de Roxy Music, sobretot en el paper de crooner de Hadley, que recordava el que havia exercit Bryan Ferry.

En aquesta segona etapa, la banda va gravar el supervendes “True”, que compta amb les peces “Communication”, “Heaven is a secret”, “Gold”, número dos al Regne Unit, i el tema que li dóna títol, numero u a la Gran Bretanya i número quatre als Estats Units. Altres treballs del període van ser “Parade”, amb “Only when you leave”, número tres al rànquing britànic, i “Through the barricades”, que marcava ja la decadència i que compta amb les pistes “How many lies ?” i la cançó de títol homònim.

“Heart of sky”, ja en plena crisi, va ser l’última obra de l’era clàssica d’Spandau Ballet, que més tard es va separar, parèntesi que van aprofitar els germans Kemp per portar a terme projectes individuals. Molts anys més tard, el grup londinenc ha tornat a l’escena amb el disc “Once more”, diferents gires i l’elogiat documental “Soul boys of the western world”.

jueves, 23 de julio de 2015

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: DURAN DURAN





Banda formada a Birmingham pel baixista John Taylor i el teclista Nick Rhodes, a la qual més tard es van integrar el cantant Simon le Bon, el guitarrista Andy Taylor i el bateria Roger Taylor.

Juntament amb un altre quintet, Spandau Ballet, amb el qual va mantenir certa rivalitat, Duran Duran va ser el grup més important de la moda dels nous romàntics, un moviment que va tenir com a seu el local Blitz Club de Londres i que va rebre una gran influència del glam rock aparegut més o menys una dècada abans. La formació britànica va ser segurament aquella que més al límit va portar algunes de les característiques fonamentals del gènere, com el maquillatge facial i ocular, una actitud intensament glamurosa o una cura extrema del seu aspecte físic.

El període estel•lar del conjunt de Birmingham va estar marcat pels seus primers quatre àlbums: l’inicial de títol homònim, que compta amb el single “Girls on film”; “Rio”, potser el seu treball més reivindicat, número dos a la Gran Bretanya i amb les peces d’idèntic títol, “Hungry like a wolf” i “Save a prayer”; “Seven and the ragged tiger”, número u al Regne Unit i amb les pistes “The reflex”, que també va assolir el punt més alt del rànquing britànic, i “Union to the snake", que es va enfilar fins al segon lloc de les llistes del país, i “Notorious”, amb la cançó que li dóna títol, només amb la presència de Simon, John i Nick i que assenyalava clarament la decadència.

Altres aspectes del grup anglès van ser altres hits, els quals no es van editar inicialment en àlbums, com el número u “Is there something i should know?” o els números dos “The wild boys” i “A view to kill", aquesta de la banda sonora d’una de les pel•lícules de James Bond; el seu enorme triomf en la confecció de vídeos, faceta en què va brillar espectacularment, o el seu èxit als Estats Units, en allò que es va anomenar com una nova british invasion.

Després de la dissolució, Simon, Roger i Nick van formar el trio Arcadia i Andy i John van fundar el conjunt Power Station, que va tenir com a vocalista l’estrella nord-americana Robert Palmer. Posteriorment, la banda es va reagrupar, encara que Andy ho va deixar estar aviat, constituint actualment Duran Duran un quartet. 

martes, 14 de julio de 2015

HEROES (CANÇÓ)





Intèrpret: David Bowie.
Any: 1977.
Gènere: rock.
Àlbum d’estudi: Heroes.
El millor: un dels innegables clàssics de l’artista anglès.
El pitjor: al seu dia, no va constituir un gran èxit.

Després de l’època glam, de la qual en va ser el gran protagonista, i d’un acostament a la música negra, David Bowie es va traslladar a la llavors dividida ciutat de Berlín per gravar, amb la col•laboració de Brian Eno, exintegrant de Roxy Music, una trilogia d’àlbums que van comptar amb grans elogis de la crítica. Dels treballs que el Duc Blanc va confeccionar a la urbs alemanya cal destacar “Heroes”, que va extreure com a senzill la cançó que li dóna títol. El tema, de caràcter passional, compost amb Eno, produït per Tony Visconti i amb la presència de la guitarra de Robert Fripp, líder del grup de prog rock King Crimson, no va ser un important èxit, ni a la Gran Bretanya ni tampoc als Estats Units, però el temps ha deixat la cançó com un dels indiscutibles clàssics del músic anglès.