martes, 27 de julio de 2010

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: AVANÇAR-SE 20 ANYS AL SEU TEMPS




D’artistes visionaris n’han existit sempre i també, en el panorama de la músic pop-rock, han hagut intèrprets i grups que s’han avançat, encara que sigui uns pocs anys, al seu temps i alguns exemples en podrien ser Jimi Hendrix, Gram Parsons, The Beatles, The Byrds o les formacions representants de la música electrònica alemanya. No obstant, és possible que el cas de la banda novaiorquesa The Velvet Underground (foto) hagi estat el més espectacular.

Mitjan la dècada dels 60, Nova York era definitivament la ciutat mundial de l’art i la cultura, condició que havia assolit, en detriment de París o Londres, des del final de la Segona Guerra Mundial. Pel que fa al món de la pintura, amb l’arribada del Pop Art, que va tenir en Andy Warhol el seu màxim representant, la figuració, encara que des d’un punt de vista avantguardista, havia conquistat de nou el paper protagonista després de molts anys de domini de l’abstracció.

En aquella època va sorgir la banda experimental i avantguardista The Velvet Underground, integrada per Lou Reed, el gal·lès John Cale, Sterling Morrison i la bateria Maureen Tucker. Warhol va decidir convertir-se en mànager del grup, però va exigir la presència a la formació de la seva musa, la cantant i model alemanya Nico. El grup es va estrenar amb l’àlbum “The Velvet Underground & Nico”, la portada del qual va dissenyar Warhol amb un plàtan que es va convertir en tot un símbol. Un any més tard, ja sense el mecenatge de l'artista i amb l’absència de Nico, la banda nord-americana va gravar l’estrany, fosc i revolucionari “White light, white heat”.

Aquestes dues obres, els treballs més representatius del grup, van ser els únics en què hi van coincidir Reed i Cale i van passar pràcticament desapercebudes a la seva època, encara que posteriorment han estat abastament reivindicades en diferents etapes de la música pop-rock. Dues dècades més tard, formacions com els escocesos The Jesus & Mary Chain o els també novaiorquesos Sonic Youth van posar de moda el gènere noise o tècniques com la distorsió o el feedback, que The Velvet Underground havia ja utilitzat en els 60.

No hay comentarios: