Lloc de fundació: Sheffield (Anglaterra).
Formació inicial: Alex Turner (veu i guitarra), Jamie Cook (guitarra), Andy Nicholson (baix) i Matt Helders (bateria i veu).
Gèneres: pop, rock, rythm & blues, soul, punk revival i rock independent.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Whatever people say i am, that's what i'm not (2006).
Altres àlbums d'estudi: Favourite worst nightmare (2007), Humbug (2009), Suck it and see (2011), AM (2013) i Tranquillity base hotel and casino (2018).
El millor: el grup novell capaç de vendre més ràpid.
El pitjor: divergències entre els que pensen que eren millors al principi i viceversa.
La banda anglesa Arctic Monkeys forma part de la que podríem anomenar segona gran fornada del pop-rock britànic dels darrers temps, juntament amb Franz Ferdinand o Kaiser Chiefs, entre d’altres grups. El conjunt liderat per Alex Turner va passar a la història després de convertir el seu primer àlbum, “Whatever people say i am, that’s what i’m not”, en el treball inicial vengut més ràpidament al Regne Unit, superant el “Definetely maybe” dels Oasis. Des de llavors, la formació britànica ha mantingut una gran regularitat i ha guanyat en maduresa.
Formació inicial: Alex Turner (veu i guitarra), Jamie Cook (guitarra), Andy Nicholson (baix) i Matt Helders (bateria i veu).
Gèneres: pop, rock, rythm & blues, soul, punk revival i rock independent.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: Whatever people say i am, that's what i'm not (2006).
Altres àlbums d'estudi: Favourite worst nightmare (2007), Humbug (2009), Suck it and see (2011), AM (2013) i Tranquillity base hotel and casino (2018).
El millor: el grup novell capaç de vendre més ràpid.
El pitjor: divergències entre els que pensen que eren millors al principi i viceversa.
La banda anglesa Arctic Monkeys forma part de la que podríem anomenar segona gran fornada del pop-rock britànic dels darrers temps, juntament amb Franz Ferdinand o Kaiser Chiefs, entre d’altres grups. El conjunt liderat per Alex Turner va passar a la història després de convertir el seu primer àlbum, “Whatever people say i am, that’s what i’m not”, en el treball inicial vengut més ràpidament al Regne Unit, superant el “Definetely maybe” dels Oasis. Des de llavors, la formació britànica ha mantingut una gran regularitat i ha guanyat en maduresa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario