Grup: The Who.
Any: 1965.
Formació: Pete Townshend, Roger Daltrey, John Entwhistle i Keith Moon.
Àlbum d’estudi precedent: cap.
Àlbum d’estudi posterior: A quick one (1966).
El millor: pels crítics, un dels grans àlbums de la història del rock.
El pitjor: el mercat nord-americà.
En plena febre del moviment mod, The Who va gravar el seu primer àlbum, editat el 1965 a la Gran Bretanya i el 1966 als Estats Units i el qual va rebre el nom d’un dels seus primers grans hits, l’històric “My generation”, un autèntic himne del corrent. El treball, considerat per a la crítica i diverses revistes especialitzades una de les grans obres en la història de la música popular, va tenir un important èxit al Regne Unit, però va assolir uns resultats molt pobres a l’altre costat de l’Atlàntic, fet que seria habitual en els discs gravats pel quartet britànic fins a l’edició de l’òpera rock “Tommy”, el 1969. L’àlbum, que no va acabar de convèncer als components de la formació, compta amb dos dels inqüestionables clàssics mod: com ja s'ha indicat, la cançó que li dóna títol, i “The kids are allright”.
Any: 1965.
Formació: Pete Townshend, Roger Daltrey, John Entwhistle i Keith Moon.
Àlbum d’estudi precedent: cap.
Àlbum d’estudi posterior: A quick one (1966).
El millor: pels crítics, un dels grans àlbums de la història del rock.
El pitjor: el mercat nord-americà.
En plena febre del moviment mod, The Who va gravar el seu primer àlbum, editat el 1965 a la Gran Bretanya i el 1966 als Estats Units i el qual va rebre el nom d’un dels seus primers grans hits, l’històric “My generation”, un autèntic himne del corrent. El treball, considerat per a la crítica i diverses revistes especialitzades una de les grans obres en la història de la música popular, va tenir un important èxit al Regne Unit, però va assolir uns resultats molt pobres a l’altre costat de l’Atlàntic, fet que seria habitual en els discs gravats pel quartet britànic fins a l’edició de l’òpera rock “Tommy”, el 1969. L’àlbum, que no va acabar de convèncer als components de la formació, compta amb dos dels inqüestionables clàssics mod: com ja s'ha indicat, la cançó que li dóna títol, i “The kids are allright”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario