Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra).
Formació inicial: Danny Laine (veu, guitarra i harmònica), Clint Warwick (baix), Graeme Edge (bateria), Mike Pinder (piano i òrgan) i Ray Thomas (percussió i flauta).
Altres components bàsics: Justin Hayward (veu, guitarra, teclats i piano) i John Lodge (baix).
Gèneres: rock simfònic, rock progressiu, rock psicodèlic i rythm & blues.
Dècada principal: 60.
Àlbum estel·lar: Days of future passed (1967).
Altres àlbums d'estudi: The magnificient melodies (1965), In search of the lost chord (1968), On the threshold of a dream (1969), The our children's, children's, children (1969), A question of balance (1970), Every good boy deserves favour (1971), Seven sojourn (1972), Octave (1978), Long distancer voyager (1981), The present (1983), The other side of the life (1986), Sur la mer (1988), Keys of the kingdom (1991), Strange times (1999) i December (2003).
El millor: “Days of future passed”.
El pitjor: un parèntesi mitjan els 70.
The Moody Blues va ser una de les moltes bandes de rythm & blues que hi van haver al Regne Unit durant els 60, quan Danny Laine n’era el cantant i guitarrista. Arran de la marxa d’aquest, que s’uniria als Wings de Paul McCartney, i l’entrada de Justin Hayward, el grup de Birmingham abraçaria noves tendències com el rock simfònic, el rock progressiu o la música psicodèlica. El 1967, la formació va editar l’àlbum simfònic conceptual “Days of future passed”, amb el clàssic “Nights of white satin”, basat en una obra d’Antonin Dvorak i amb acompanyament d’una orquestra.
Formació inicial: Danny Laine (veu, guitarra i harmònica), Clint Warwick (baix), Graeme Edge (bateria), Mike Pinder (piano i òrgan) i Ray Thomas (percussió i flauta).
Altres components bàsics: Justin Hayward (veu, guitarra, teclats i piano) i John Lodge (baix).
Gèneres: rock simfònic, rock progressiu, rock psicodèlic i rythm & blues.
Dècada principal: 60.
Àlbum estel·lar: Days of future passed (1967).
Altres àlbums d'estudi: The magnificient melodies (1965), In search of the lost chord (1968), On the threshold of a dream (1969), The our children's, children's, children (1969), A question of balance (1970), Every good boy deserves favour (1971), Seven sojourn (1972), Octave (1978), Long distancer voyager (1981), The present (1983), The other side of the life (1986), Sur la mer (1988), Keys of the kingdom (1991), Strange times (1999) i December (2003).
El millor: “Days of future passed”.
El pitjor: un parèntesi mitjan els 70.
The Moody Blues va ser una de les moltes bandes de rythm & blues que hi van haver al Regne Unit durant els 60, quan Danny Laine n’era el cantant i guitarrista. Arran de la marxa d’aquest, que s’uniria als Wings de Paul McCartney, i l’entrada de Justin Hayward, el grup de Birmingham abraçaria noves tendències com el rock simfònic, el rock progressiu o la música psicodèlica. El 1967, la formació va editar l’àlbum simfònic conceptual “Days of future passed”, amb el clàssic “Nights of white satin”, basat en una obra d’Antonin Dvorak i amb acompanyament d’una orquestra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario