Els orígens del rock dur, una versió de la música rock més enèrgica, potent, distorsionada i sorollosa, amb un important protagonisme de la guitarra elèctrica, els trobem en els grups britànics que van utilitzar el rythm & blues per expressar-se durant els anys 60, entre els quals hi podríem destacar The Animals, Cream, The Rolling Stones, The Small Faces, The Who o The Yardbirds. Tanmateix, alguns sectors situen el preàmbul del gènere en el riff de guitarra de Dave Davies en el “You really got me” de The Kinks. Per a molts experts, Led Zeppelin, Deep Purple i Black Sabbath van ser els grans pioners d’un estil que acabaria convertint-se en un dels més populars en la història de la música rock, amb una influència extraordinària cap a bandes clau en el moment àlgid del heavy metal com AC / DC, Deff Leppard, Iron Maiden, Judas Priest, Motörhead, Rainbow, Scorpions, Van Halen o Whitesnake.
Led Zeppelin (foto). Quan els llegendaris Yardbirds van desaparèixer a finals dels 60, el seu tercer gran guitarrista, Jimmy Page, va intentar una continuïtat amb els New Yardbirds, que molt aviat es convertirien en Led Zeppelin, amb les incorporacions del cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones i el bateria John Bonham. El quartet britànic té la consideració de millor banda de hard rock de la història, fonamentalment pels àlbums que portaven el nom del grup en una sèrie numerada i els seus espectaculars concerts en grans estadis. En un moment en què es trobava entre les cinc formacions, en línies generals, més importants i admirades del món, Led Zeppelin va optar per desintegrar-se l’any 1980, arran de la mort de Bonham a causa d’un excés de consum etílic.
Deep Purple. Els inicis del grup anglès, sota el lideratge del teclista Jon Lord, es van desenvolupar en el rock simfònic, però una vegada es va establir el quintet clàssic, format per Lord, el guitarrista Ritchie Blackmore, el bateria Ian Peace, el vocalista Ian Gillan i el baixista Roger Glover, la formació es va reconvertir en una banda de rock dur, amb l’àlbum “Machine rock” com a principal obra. Les marxes de Gillan i Glover van significar el final de l’era daurada de Deep Purple, que acabaria desintegrant-se en vàries formacions de heavy metal, com la fundada pel mateix Gillan, Rainbow o Whitesnake. El grup ha tingut posteriorment diverses refundacions.
Black Sabbath. Considerada la tercera gran banda pionera del hard rock, en va ser la versió sinistra i gòtica durant els orígens del gènere. El moment àlgid del grup, que va tenir la seva culminació amb l’àlbum “Paranoid”, va transcórrer durant la pràctica totalitat del decenni dels 70, quan el peculiar i pintoresc Ozzy Osbourne en va ser el cantant, Tommy Iommi el guitarrista, Geezer Butler el baixita i Bill Ward el bateria. La marxa d’Osbourne, per seguir una trajectòria en solitari, va obrir una època amb múltiples canvis, sobre tot de vocalistes, i inestabilitat, fins el punt de restar Iommi com a únic membre original.
No hay comentarios:
Publicar un comentario