Cliff Richard. Primera gran estrella del pop britànic del decenni dels 60, va rebre en un munt d’ocasions el suport de la banda The Shadows, amb la qual va interpretar la dolça i nostàlgica “The young ones”. Va concursar dues vegades en el popular festival d’Eurovisió, quedant en segona posició l’any 1968 amb “Congratulations”, per darrere de l’espanyola Massiel.
Dave Clark Five. Grup encapçalat pel bateria que va donar nom a la formació, que es va completar amb Mike Smith (veu), Lenny Davidson (guitarra), Denny Payton (guitarra) i Rick Huxley (baix). Fundat al barri de Tottenham, al nord de Londres, va gravar peces com “Glad all over”, “Catch us if you can” o “Over and over”, aquesta última número u als Estats Units.
Gerry & the Pacemakers. Grans rivals de The Beatles a la ciutat de Liverpool, durant els inicis d’aquests, i també sota el management de Brian Epstein, van aconseguir portar tres singles, “I like it”, “How do you like it ?” i una versió de “You’ll never walk alone”, del musical “Carousel”, al número u de les llistes britàniques. Poc més tard, el grup, integrat per Gerry Marsden (veu i guitarra), Freddy Marsden (bateria), Arthur Mike (baix) i Les Chadwick (piano), substituït aviat per Les Maguire, va entrar en decadència i es va dissoldre, continuant Gerry en solitari.
Herman Hermit’s. Conjunt destinat a un tipus de públic adolescent, va brillar sobretot gràcies al tema “I’m into something good”. El seu líder, Peter Noone, que va estar acompanyat per Keith Hopwood (guitarra), Derek Lackenby (guitarra), Karl Green (baix) i Barry Whitwarn (bateria), es va llançar més tard en solitari.
The Hollies. Banda composta en un principi per Allan Clarke (veu), Graham Nash (guitarra i veu), Vic Steele (guitarra), Eric Haydock (baix) i Don Rathy (bateria), destacant més tard també la presència de Tony Hicks (guitarra). La formació es va caracteritzar per les seves harmonies vocals i per portar a l’èxit cançons com “Bus stop” i “Stop, stop, stop”. Un dels seus líders, Nash, que es va ajuntar amb David Crosby i Stephen Stills, va marxar per discrepàncies alhora d’editar un àlbum amb covers de Bob Dylan. Ja sense Graham, el grup va triomfar amb el bell hit “It ain’t heavy, he’s my brother”.
Manfred Mann. Formació fundada pel teclista d’origen sud-africà del mateix nom, que es va fer acompanyar per Paul Jones (veu), Mike Vickers (guitarra), Dave Richmond (baix) i Mike Hugg (bateria). Va aconseguir l’èxit, mitjançant el gèneres pop, rythm & blues i folk, gràcies a cançons com “Do wa diddy diddy”, “Sha la la”, “Pretty flamingo” o la versió del tema de Bob Dylan “Just like a woman”.
Peter & Gordon. Duo format per Peter Asher i Gordon Waller, que va situar en el rànquing britànic peces com “I got to pieces”, “Three love ways”, “Lady godyva” o “Woman”, aquesta última composta sota pseudònim per Paul McCartney, aleshores promès de l’actriu Jane Asher, germana de Peter.
The Searchers. Banda sorgida, com The Beatles i Gerry & the Pacemakers, a la ciutat de Liverpool. Va triomfar amb temes com “Sweets for my sweet”, una versió de The Drifters; “Needles and pins” o “Sugar and space”. El grup va estar format per Ron Woodbrige (veu), John McNally (guitarra), Brian Dolan (guitarra), Tony West (baix) i Joe Kennedy (bateria).
The Shadows. Conjunt fonamentalment instrumental compost per Hank Marvin (guitarra i veu ocasional), Bruce Welch (guitarra), Jet Harris (baix) i Brian Bennett (bateria). Com a banda d’acompanyament de Cliff Richard, va brillar amb el clàssic “The young ones”, mentre que a nivell autòcton va convertir el tema “Apache” en un hit.
The Zombies (foto). Grup integrat per Rod Argent (piano i veu), Colin Blunstone (veu), Paul Atkinson (guitarra), Chris White (baix) i Hugh Grandy (bateria). Dues composicions d’Argent, “She’s not there” i la fantàstica “Time of season”, present en l’àlbum “Odissey and oracle”, el seu treball més cèlebre, van donar una important fama al quintet, que curiosament va comptar amb més popularitat als Estats Units que no pas a la seva terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario