Com ja s’ha indicat en el capítol dedicat al gènere beat, el grup The Kinks va ser bastant inclassificable, doncs va utilitzar diferents estils, com pop, rock o rythm & blues; d’alguna manera va posar les bases del futur hard rock, juntament amb altres formacions com The Who, Small Faces o The Yardbirds; va atrevir-se amb un tipus de música proper al music hall o el cabaret, bastant allunyat dels conceptes del rock tradicional; per la seva aparença podrien ser catalogats de mods i, fins i tot, se’ls pot identificar en el terreny de la protest song, per la denúncia, això si, des d’un punt de vista irònic, sarcàstic i divertit, que oferia de la societat conservadora britànica el seu líder Ray Davies, un autor de la categoria de John Lennon, Paul McCartney, Mick Jagger, Keith Richard i Pete Townshend.
El quartet original, clàssic i estel•lar del conjunt londinenc va estar format pels germans Davis, Ray (veu i guitarra rítmica) i Dave (guitarra solista i veu); Peter Quaife (baix) i Mick Avory (bateria). Després de dos singles que van passar gairebé desapercebuts, el tercer senzill, “You really got me”, va arribar al número u de les llistes britàniques. El tema, que va ser inclòs en el primer àlbum de la formació, de títol homònim, conté un enganxós riff de guitarra, interpretat per Dave, que va suposar una autèntica llavor del rock dur que esclataria pocs anys després.
Més tard, la banda anglesa va deixar enrere les seves peces típicament pop - rock, entre les quals es podrien també destacar “All day and all of the night” i “Tired of waiting for you”, per submergir-se en un altre tipus de música en què les lletres de Ray, dotades d’una divertida ironia, atacaven la població britànica més dretana, conservadora i tradicional. En aquell període, el quartet va editar els que són, molt probablement, els seus dos àlbums més importants: “Face to face” i “Something else by the Kinks”, quart i cinquè treballs de llarga durada, respectivament, de la seva discografia.
Pel que fa a “Face to face”, gravat l’any 1966, hi destaquen temes com “Rosie won’t you please come home”, “Too much of my mind”, “A house in the country” o el popular “Sunny afternoon”, aquesta última en la línia de música de cabaret o music hall. Quant a “Something else by the Kinks”, penso que un dels treballs més importants del decenni dels 60, cal significar peces com “David Watts”, versionada una dècada més tard pel trio mod The Jam; “Death of a clown”, composta i interpretada per Dave; “Afternoon tea” o “Waterloo sunset”, la cançó més famosa del disc.
Posteriorment, el grup britànic, abans de finalitzar la que podríem considerar la seva època clàssica, va gravar “The Kinks are the village green preservation society”, que conté el hit “Days”; l’òpera rock “Arthur (or the decline and fall of the British Empire)”, per a molts una obra superior a la més popular i gairebé contemporània “Tommy”, escrita per The Who, i “Lola versus powerman and the moneygoround, part one”, amb el sarcàstic tema que obre el títol com a peça més representativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario