The Yardbirds va ser una altra de les bandes britàniques que va preferir expressar-se mitjançant el rythm & blues, amb una gran influència de clàssics del gènere com Sonny Boy Williamson, a qui van dedicar un àlbum l’any 1966, encara que van realitzar igualment algun acostament a la música pop, com n’és un clar exemple el hit “For your love”, amb la idea d’arribar a un públic més ampli i d’aquesta manera pujar llocs a les llistes de vendes, normalment poblades per grups que pertanyien al moviment beat. També cal remarcar la seva experiència amb el rock psicodèlic, mitjançant una col•laboració a la banda sonora del cèlebre i avantguardista film “Blow up”, dirigit a Londres pel realitzador italià Michelangelo Antonioni.
Malgrat ser una de les grans formacions del rock britànic dels anys 60, per allò que fonamentalment va passar a la història el grup londinenc va ser per la presència a la banda de tres dels millors guitarristes de la història de la música popular: Eric Clapton, que va formar part del conjunt inicial, juntament amb Keith Relf (veu), Chris Deja (guitarra rítmica), Paul Samwell - Smith (baix) i Jim McCarty (bateria); Jeff Beck, que va entrar precisament per substituir Clapton, qui va abandonar per la seva disconformitat amb les ja significades derives comercials de la formació, i Jimmy Page, el qual va iniciar la seva trajectòria al conjunt anglès com a baixista, però que, arran de la marxa de Beck, va fer-se amb la propietat de la guitarra solista.
La trajectòria de The Yardbirds va ser més aviat inestable per la marxa d’homes importants, com els mateixos Clapton i Beck. El primer, un músic sempre inquiet, va decidir unir-se als puristes Bluesbreakers de John Mayall, abans de formar, amb el baixista Jack Bruce i el bateria Ginger Baker, el supergrup Cream; de fundar conjunts efímers com Derek & the Dominos, amb qui va gravar el clàssic “Layla”, o d’integrar-se a Blind Faith, un altre supergrup, amb la companyia del cantant i teclista Steve Windwood, el baixista Rick Grech i de nou Baker. El segon, un artista caracteritzat per una carrera molt personal i plena d’autenticitat, sempre allunyada del gran públic, va formar diferents bandes, destacant la que va comptar amb la futura estrella Rod Stewart i Ron Wood, que es convertiria més tard en guitarrista dels Rolling Stones.
Quan el grup es va dissoldre, Page va intentar continuar la trajectòria de la formació mitjançant la denominació efímera de The New Yardbirds, que molt aviat, amb la presència del cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones i el bateria Paul Bonham, es va convertir en Led Zeppelin, banda pionera del hard rock i una de les formacions cabdals, en línies generals, de la música popular de la dècada dels 70.
Ala foto, una imatge d’un joveníssim Eric Clapton, primera gran guitarra de The Yardbirds.
No hay comentarios:
Publicar un comentario