1966, San Francisco. En una època de gran bonança econòmica, tant als Estats Units com a Europa, que havia deixat definitivament enrere la profunda crisi provocada per la Segona Guerra Mundial, una sèrie de joves de la ciutat Californiana i del seu entorn estaven disposats a millorar un món que ells no observaven tan perfecte com algunes estadístiques indicaven, en un moviment semblant a aquell que dos anys més tard, el mes de maig de 1968, va tenir lloc a París.
És cert que el món occidental estava passant per un període socioeconòmic extraordinari, però també ho era que existia una dura i perillosa lluita a distància entre les dues grans potències mundials, Estats Units i la Unió Soviètica, en un conflicte que es va anomenar Guerra Freda, mentre hi havia cruentes i polèmiques guerres en les regions en vies de desenvolupament, sent en aquest cas de gran importància la que es dirimia al sud-est asiàtic, concretament a l’excolònia francesa del Vietnam, on els Estats Units s’hi va involucrar fins el fons. Aquella guerra va marcar els joves nord-americans de l’època, com també ho van fer la desigualtat social, la recerca dels drets civils dels negres, en un període en què hi va tenir lloc la pacífica però intensa lluita portada a terme per Martin Luther King; la discriminació de les dones, un incipient ecologisme o les reclamacions de més llibertat de caràcter sexual.
En aquest marc tan convuls va aparèixer el moviment del Flower Power, la cultura o contracultura hippy. Les principals característiques ideològiques i estètiques del corrent van ser un profund pacifisme, les preferències pel món rural en detriment de l’espai urbà, la convivència en comunes, aspecte en què les idees hippys van resultar més utòpiques; la simbologia de les flors, que va donar nom a la moda; els cabells molt llargs i, en algun cas, acompanyats de frondoses barbes; la llibertat sexual, la utilització de furgonetes, convertint-se un model fabricat per la firma alemanya Volkswagen en emblemàtic; l’interès per les cultures exòtiques, sobretot l’originària de l’Índia, o la utilització de drogues de caràcter al•lucinògen, de forma especial l’LSD, substància aleshores legal als Estats Units.
El Flower Power es va expandir ràpidament per la resta de l’estat de Califòrnia, per la totalitat dels Estats Units, la Gran Bretanya, on es va celebrar el festival de l’illa de Wight; l’Europa continental, de manera especial en països com Dinamarca o Holanda, i, malgrat la dictadura franquista, també a l’estat espanyol, sobretot a Catalunya, on es portar a terme un festival a la localitat de Canet de Mar, a la comarca del Maresme, o a les illes balears d’Eivissa i Formentera.
Com a representants musicals de l’era hippy podem destacar les bandes Big Brother & the Holding Company, amb Janis Joplin al capdavant; Country Joe & the Fish, Crosby, Stills, Nash & Young, The Incredible String Band (foto), Jimi Hendrix Experience, Lovin’ Spoonful, The Mamas & the Papas o Quicksilver Messanger Service, sense oblidar que solistes i grups que comptaven ja amb una trajectòria força destacada, com Joan Báez, Donovan, The Beach Boys o The Beatles, es van involucrar també, d’alguna manera, en la nova moda. Tanmateix, les dues formacions més cèlebres del moviment van ser els conjunts californians The Grateful Dead i Jefferson Airplane.
El període hippy es va caracteritzar també per obrir la porta als grans festivals a l’aire lliure, destacant els esdeveniments organitzats a Monterey, a la mateixa Califòrnia; l’històric de Woodstock, a l’estat de Nova York, i el ja significat de l’illa de Wight, al Regne Unit. El festival de Monterey, de juny de 1967, va obrir simbòlicament l’anomenat estiu de la pau, l’amor i les flors; els concerts de Woodstock, portats a terme l’agost de 1969, quan el moviment hippy ja entreveia la seva decadència, van passar a la història per la presència de mig milió de persones, en un acte que va ser enregistrat en disc i documental cinematogràfic. Finalment, les actuacions a Wight van comptar amb un caràcter anual, en què hi van destacar les edicions de 1970, amb Bob Dylan com a gran estrella, i de 1971, que es va gravar igualment com a documental.
Un altre punt àlgid de l’era del Flower Power va ser l’obra teatral “Hair”, amb música de Galt MacDermot i lletra de James Rado i Gerome Ragni. La representació, que conté cançons emblemàtiques com la peça de títol homònim, “Aquarius”, “Good morning starshine” i “Let it sunshine in”, va batre rècords de temporades al Broadway novaiorquès i va tenir també la seva edició en pel•lícula, dirigida per Milos Forman. L’argument de l’obra, profundament pacifista, tracta d’un noi que, a punt d’allistar-se a l’exèrcit nord-americà per lluitar a la guerra del Vietnam, coneix a Nova York un grup de hippys que intenten impedir la seva incorporació a files.
Amb l’inici de la dècada dels 70, el moviment hippy, que va lluitar amb molta intensitat contra el conflicte bèl•lic que hi tenia lloc al sud-est asiàtic, va anar perdent força. No obstant, el gènere musical que millor es va fusionar amb el corrent, el rock psicodèlic, caracteritzat pel llarg minutatge de les cançons, unes lletres moltes vegades críptiques i de difícil comprensió i la influència de la música originària de l’Índia, va ser clau per a la consolidació d’un estil que va marcar bona part del nou decenni: el rock progressiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario