Els rockers van formar la primera tribu urbana de la música popular, col•lectiu que, des del seu punt originari, els Estats Units, van influenciar fermament en els joves britànics d’entre finals de la dècada dels 50 i inicis del decenni dels 60. Així, per exemple, no podem oblidar que els Beatles, durant els seus començaments, marcats per les actuacions al local The Cavern, a Liverpool, i en diferents clubs d’Hamburg, es caracteritzaven per la seva estètica rocker, amb tupès i jaquetes de cuir, imatge que mai va abandonar el seu primer bateria, Pete Best, quan els seus companys ja portaven els serrells ideats per la fotògrafa alemanya Astrid Kircherr.
Tanmateix, pel mateix període en què el rockers s’expandien pel Regne Unit, en aquest país va aparèixer el moviment mod, un corrent genuïnament britànic. Les principals característiques de la joventut mod, pel que fa a la imatge, eren un cabell relativament llarg, almenys per l’època, deixant enrere el típic tupè dels amants del rock’n roll; l’ús de vestit, en ocasions fins i tot de corbata i gavardina, que donaven als seus representants un aspecte de dandi; l’amor pel gènere del rythm & blues, encara que també van utilitzar altres estils com el pop o el ritme caribeny de l’ska, aleshores una música força exòtica a Europa, o la possessió de motos scooter, concretament de la marca italiana Lambretta, que distaven molt de l’afecció dels rockers pels cotxes i la velocitat, cosa evidenciada per exemple en el film “Rebel sense causa”, protagonitzat pel desaparegut James Dean.
Mitjan la dècada dels 60, el moviment mod va passar pel seu període àlgid i durant aquella època es van produir els típics enfrontaments, en ocasions amb força violència, entre els seus seguidors i els representants del sector rocker a les platges del sud d’Anglaterra, sobretot de la localitat de Brighton.
Si bé és cert, almenys quant a l’estètica, que conjunts com The Beatles o The Kinks, per comentar només dos casos molt significatius, poden situar-se dintre de l’univers mod, els dos grups fonamentals del període van ser els llegendaris The Who (foto), que van saber aprofitar perfectament la moda i van facturar himnes del corrent com “I can’t explain”, el cèlebre “My generation” o “The kids are alright”, i els menys coneguts Small Faces, banda, però, decisiva en la història de la música rock per haver compost el clàssic “All or nothing”, per haver influït de forma clara en l’esclat del hard rock o per haver originat dues formacions estel•lars del decenni dels 70: Humble Pie i The Faces.
És cert que l’era mod no va ser massa duradora, regular i constant, però la moda ha viscut diferents revivals, com quan durant el primer lustre dels anys 70 The Who va crear l’òpera rock “Quadrophenia”, que a finals del decenni va tenir la seva versió en film, dirigit per Franc Roddan i protagonitzat per Phil Daniels, o pel que fa al període de la new wave, amb el protagonisme estel•lar del trio The Jam, encapçalat pel cantant, guitarrista i compositor Paul Weller. Tampoc es pot oblidar la seva enorme influència en les diferents bandes que a la dècada dels 90 van emmarcar el brit pop, especialment pel que respecta al quartet Blur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario