El guitarrista Eric Clapton, que havia tocat amb els Yardbirds i els Bluesbreakers de John Mayall; el baixista Jack Bruce i el bateria Ginger Baker eren considerats, mitjan la dècada dels 60, els millors músics del Regne Unit en els seus respectius instruments. Va ser llavors quan van decidir unir les seves forces en la que va ser la formació d’un dels primers supergrups de la història de la música rock.
El trio fonamentalment va utilitzar com a gènere una fusió entre blues i rock, però va ser molt influït pels sons psicodèlics, que en aquell període es posaven d’actualitat a la Gran Bretanya, mitjançant bandes com Pink Floyd, Soft Machine, Caravan o els Experience de Jimi Hendrix, sense oblidar que va ser un grup clau per a l’adveniment del hard rock, de forma paral•lela a la influència que en aquella època exercien també els Yardbirds sota el lideratge de Jimmy Page.
Tanmateix, la trajectòria de Cream va ser curta i només va constar de quatre àlbums: “Fresh Cream”, l’influent i psicodèlic “Disraeli gears”, “Wheels of fire” i “Goodbye”, un títol que, evidentment, simbolitzava el comiat del grup. Clapton, Bruce, que també va realitzar les tasques de vocalista, i Baker eren tres personalitats massa importants per conviure juntes un llarg lapse de temps i van preferir deixar-ho estar per seguir camins autònoms.
Després de la dissolució, va prosseguir la carrera de rodamón de Clapton, que va formar posteriorment Blind Faith, un altre supergrup amb la futura estrella Steve Windwood, que havia estat el cantant i teclista d’Spencer Davis Group i acabava de dissoldre els primers Traffic; el baixista Rick Grech, que havia estat integrant de Family, i de nou Baker, per formar més tard el conjunt Derek & the Dominos, amb el qual va editar l’extraordinari àlbum “Layla and other assorted love songs”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario