TELEPHONE LINE



Grup: Electric Light Orchestra.

Any: 1976.

Formació: Jeff Lynne, Kelly Groucutt, Bev Bevan, Richard Tandy, Mik Kaminski, Hugh McDowell i Melvyn Gale.
Gènere: pop.
Àlbum d’estudi: A new world record.
El millor: el single més triomfant de l’ELO.
El pitjor: va ser l’últim senzill de l’àlbum.

El grup britànic Electric Light Orchestra (ELO), establert a la ciutat de Birmingham, va brillar durant la quasi totalitat de la dècada dels 70 amb un tipus de música molt influenciada pels Beatles i amb una variant de pop simfònic apte per a tots els públics. L’àlbum “A new world record” va suposar el seu cim, tant des del punt de vista comercial com pel que fa a la crítica. En el treball hi destaquen peces com “Rockaria”, la popular “Living thing”, “Do ya” o “Shangri-la”, la cançó que més s’apropa a l’estil dels Fab Four, però penso que la millor de totes elles és “Telephone line”, una trista balada de desamor, amb uns cors extraordinaris, escrita per Jeff Lynne, cantant, guitarrista i indiscutible líder de l’ELO. El tema és el single més vengut en la història de la formació i el seu principal hit als Estats Units.