El primer capítol dedicat a la figura de Bob Dylan havia finalitzat amb la seva reconversió al folk elèctric, la qual s’havia produït amb força polèmica per la contrarietat que van sentir pel fet els puristes del gènere. No obstant, la decisió del cantautor de Minnesota era ferma i aquest va portar a terme la primera de les diverses mutacions que han caracteritzat la seva extensa trajectòria artística.
L’històric disc “Highway 61 revisited” va representar, després de la transició marcada per l’album “Bringin’ it all back home”, l’inici del Dylan plenament elèctric, en un disc en què hi prenen part gèneres com el rock o el rythm & blues. Un dels exemples més clars en la evolució que aleshores va experimentar l’autor es troba en l’emblemàtic tema “Like a rolling stone”, un dels grans clàssics de Bob, encara que aquest evidentment es més reconegut per les seves obres de llarga durada que no pas per cançons específiques. Altres peces cèlebres de l’àlbum en van ser la de títol homònim, versionada molts anys més tard per la cantant indie britànica PJ Harvey; “Ballad of thin man” o “Desolation road”.
Seguidament, Dylan va editar el doble “Blonde on blonde”, probablement la millor obra que mai hagi realitzat el compositor de Duluth. El treball, que va suposar la consolidació de Bob en la seva segona etapa artística, conté cançons com “One of us must know (soon or later)”, particularment la meva preferida; la popular “Just like a woman”, que algunes fonts assenyalen que podria estar dedicada a la seva examant Joan Báez; “I want you”, una de les seves peces més accessibles; la magnífica “Visions of Johanna” o la llarga “Sad eyed lady of the lowlands”, que va ocupar tota la quarta cara de l’elapé.
El canvi que havia portat a terme Bob no s’havia limitat només a l’electrificació de la seva música, ja que igualment s’havien produït variacions importants pel que fa a les seves lletres i a la temàtica de les composicions que aleshores va realitzar. Dels textos socials i pacifistes de la primera època del cantautor, s’havia passat a uns temes dominats per l’amor, el sentit poètic o la vida quotidiana, moltes vegades mitjançant una lírica complexa, críptica i abstracta.
Durant aquella època de reconversió rockera, Dylan va estar sovint acompanyat per la banda canadenca The Band, que després de compartir varis àlbums i nombroses gires amb l’artista de Minnesota, va decidir emprendre una carrera autònoma, període en què el grup es va convertir en una de les formacions més importants de folk rock de finals de la dècada dels 60, essencialment gràcies a l’històric àlbum “Music from big pink”.
Després de l’edició de “John Wesley Harding”, que conté temes com la que li dóna títol o “All along the watchtower”, Dylan va patir un gravíssim accident de moto, que a punt va estar de costar-li la vida i que finalment el va tenir inactiu durant un important lapse de temps. El retorn de l'intèrpret de Duluth marcaria un nou canvi de tendència, en un principi representat per la seva sorprenent introducció en el món del gènere country, a través de l’album “Nashville skylyne”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario