El cover d’un tema acústic de Bob Dylan, “Mr. tambourine man”, interpretat pel grup The Byrds de forma elèctrica, amb una versió molt més rítmica i dinàmica que l’original, està establert com el començament de la fusió entre folk i rock. La formació inicial i estel•lar de la banda va estar composta per Jim McGuinn (veu i guitarra), Gene Clark (veu i pandereta), David Crosby (veu i guitarra), Chris Hillman (veu i baix) i Michael Clarke (bateria).
La peça va suposar un enorme èxit, es va enfilar fins el lloc més alt del rànquing dels Estats Units i va ser una de les raons fonamentals perquè Dylan acabés de decidir-se per realitzar el seu acostament definitiu al rock, mentre va servir com a reclam del primer àlbum del quintet nord-americà, de títol homònim. “Mr. tambourine man” va ser igualment el primer exemple del munt de versions que la banda va realitzar del cantautor de Minnesota.
Amb el pas dels anys, el grup, que va aconseguir també una barreja extraordinària entre l’estil de Dylan i el que en aquells temps The Beatles exportaven des del Regne Unit, va incrementar les cançons pròpies, la majoria d’elles compostes per Gene Clark, sense abandonar els covers, que van seguir sent bàsics en la seva discografia, mentre el quintet va evolucionar, després de l’edició de “Turn, turn, turn”, el seu segon àlbum, cap al rock psicodèlic, llavors plenament de moda, mitjançant les gravacions dels treballs “Fifth dimension”, on hi destaca la densa “Eight miles high”, i “Younger than yesterday”, en què la banda californiana va realitzar una magnífica versió de “My back pages”, un altre tema de Dylan.
Durant el període dominat per la psicodèlia, un dels homes forts del conjunt de Los Angeles, el cantant Gene Clark, va abandonar el grup i amb la seva marxa començaria una inestabilitat que seria ja imparable, doncs una altre dels components clau del quintet, David Crosby, mentre es preparava l’àlbum “The notorious Byrd brothers”, va unir-se a Stephen Stills i Graham Nash per formar el supergrup que va portar els seus respectius cognoms.
Després dels comiats de Clark i Crosby, Gram Parsons, pioner en la fusió entre country i rock, es va incorporar a The Byrds, fet que va originar una important aproximació de la banda cap a aquell gènere, fet ben constatat en el cèlebre àlbum “Sweatheart of the rodeo”. No obstant, les relacions entre John McGuinn, convertit ja en l’inqüestionable líder de la formació, i Parsons no van ser prou fluïdes, motiu pel qual aquest va abandonar ràpidament i, a més a més, es van endur amb ell Chris Hillman per fundar el conjunt de country rock Flying Burrito Brothers, mentre The Byrds es convertia pràcticament en una eina personal de McGuinn, aleshores reconvertit en Roger.
A la foto John (Roger) McGuinn.
No hay comentarios:
Publicar un comentario