És possible que un grup, pel que fa a la seva etapa clàssica, estigui vigent amb prou feines un any, que hagi només editat un àlbum d’estudi i que es trobi amb un capítol propi en les diferents edicions que s’han realitzat de la història del rock ? Si són els Sex Pistols, si.
Un dia, a la botiga de roba alternativa regentada per Malcolm McClaren i la seva dona, hi va entrar un noi amb una samarreta en què hi deia “I hate Pink Floyd”. El seu nom era John Lyndon i McClaren no va dubtar en reclutar-lo per formar una banda, la qual es convertiria en The Sex Pistols, integrada per Lyndon (veu), conegut llavors amb el sobrenom de Johnny Rotten; Steve Jones (guitarra), Glen Matlock (baix), substituït aviat pel peculiar Sid Vicious, i Paul Cook (bateria).
De seguida, el grup es va veure involucrat en diferents escàndols, doncs tots els seus concerts acabaven en batalles campals, les discogràfiques se’ls treien de sobre i els seus components no van tenir cap tipus de manies, una nit en què van fer acte d’aparició a la BBC, d’oferir una alta i variada gama de paraulotes i altres tipus de mots malsonants, fet que va motivar un profund enuig de la societat britànica més clàssica, benestant i conservadora.
El quartet va debutar amb el single “Anarchy in the UK”, al qual li va seguir el de “God save the queen”, gravat en plenes festes del jubileu de la reina Isabel II, que complia 25 anys en el tro britànic. Evidentment, el tema va originar una gran polèmica, fins el punt que moltes botigues de discs van renunciar a la seva venda, fet que no va evitar que la cançó arribés al punt més alt de les llistes del Regne Unit.
No obstant, i malgrat l’èxit, el grup, al qual se li va prohibir actuar en sòl britànic, per la qual cosa va decidir oferir un concert en un vaixell que navegava pel riu Tàmesi, va tenir una escassa vigència, amb un únic àlbum d’estudi que era més aviat una recopilació de les cançons que van arribar a gravar. Arran de la mort de Vicious, després de la de la seva nòvia Nancy Spungen per sobredosi, la formació ho va deixar estar, moment en què Lyndon va fundar la banda postpunk Public Image Limited.
No hay comentarios:
Publicar un comentario