Principal protagonista del pub rock, Elvis Costello va debutar l’any 1977 amb l’àlbum “My aim is true”, amb el grup Clover com a banda d’acompanyament. El disc, caracteritzat per la seva senzillesa, accessibilitat i un retorn al rock primigeni, mitjançant un estil molt allunyat dels paràmetres que va marcar el rock de caire progressiu i simfònic, compta amb cançons com la dolça i bella “Alison”, “(The angels wanna wear my) red shoes” o “Watching the detectives”, d'influència caribenya.
Seguidament, Costello es va ajuntar amb el trio The Attractions, banda formada per Bruce Thomas (baix), Pete Thomas (bateria) i Steve Nieve (teclats), amb el qual realitzaria el seu segon àlbum, “This year’s model”, un extraordinari treball que personalment considero el millor de la seva històrica trilogia inicial, la qual havia començat “My aim is true” i tancaria “Armed forces”. En el disc hi destaquen les peces “No action” i “Lip service”, unes clares mostres de pop fresc, directe i immediat, o la sensacional “(I don’t want to go to) Chelsea”, una de les seves millors cançons i amb aires del gènere reggae, en aquell període de plena moda després que el ritme fos importat massivament de l’illa caribenya de Jamaica.
Com ja s’ha indicat en l’anterior paràgraf, “Armed forces” va posar el punt i final a una formidable trilogia d’àlbums en la trajectòria inicial del compositor britànic, la seva etapa més popular, encara que, i només es tracta d’una valoració molt personal, el tercer treball d’estudi de Costello, molt aclamat per la premsa especialitzada, em sembla sensiblement inferior a “This year’s model”. En l’obra, ja característica del període dominat pel postpunk i la New Wave, conté temes com “Accidents will happen”, “Oliver’s army”, potser la cançó més famosa del disc, o “Two little hitlers”.
Posteriorment, el músic anglès va seguir amb una llarga carrera que ha arribat fins als nostres dies, de caràcter exemplar, prolífic, plena d’autenticitat i de gran qualitat, amb treballs que han mantingut un gran reconeixement dels diferents mitjans de comunicació, com poden ser els casos de “Get happy”, “Trust” o “Imperial bedroom”. Tanmateix, les seves composicions, que van assolir altres estils com el country rock, van anar sent cada cop més sofisticades, una mica allunyades d’aquella senzillesa que va marcar el principi de la seva discografia, sense oblidar que la col•laboració amb The Attractions va finalitzar mitjan la dècada dels 80.
A la foto, Costello amb els Attractions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario