Entre finals de la dècada dels 60 i començaments del decenni dels 70, la música rock es va complicar molt, mitjançant gèneres com la psicodèlia, la música electrònica, el rock progressiu, el rock simfònic, el jazz rock o el hard rock, estils avantguardistes que es van caracteritzar per la perícia instrumental de molts músics, l’ús de noves tecnologies com els sintetitzadors, llarguíssims desenvolupaments instrumentals, la confecció d’unes lletres molt elaborades, estranyes i críptiques o l’edició d’àlbums de caràcter conceptual.
Mitjan els 70, molta gent es va cansar una mica de les diferents avantguardes, que es consideraven pretensioses, amb cert artifici i en ocasions massa complexes, mentre s’observaven els diferents artistes que les practicaven molt allunyats de la realitat, pràcticament com si es tractés d’éssers d’altres planetes. No és estrany que en un moment donat, fessin acte d’aparició, en primer lloc, el pub rock i, en segon lloc, el més radicalitzat, salvatge i polèmic punk rock.
El pub rock va tenir el seu punt de partida a Londres, mitjançant una música caracteritzada per la senzillesa, el frescor, l’efecte immediat, l’impacte directe, el curt minutatge de les cançons, les quals a penes superaven els tres minuts de durada, o un retorn al rock més primitiu. És a dir, en resum, un gènere que es trobava als antípodes per exemple del rock progressiu, tenint en compte també que els diferents intèrprets del moviment, almenys al principi, actuaven en petits locals, lluny dels estadis de futbol o beisbol en què tocaven els grans dinosaures del rock com The Rolling Stones, Pink Floyd o Led Zeppelin.
Els principals protagonistes del corrent van ser Elvis Costello, que tindrà un capítol propi en aquesta història de la música rock, fonamentalment durant la seva col•laboració amb el trio The Attractions; Nick Low, que va exercir també de productor, per exemple del mateix Costello; Ian Dury, el representant més radicalitzat del moviment i qui més es va involucrar en el punk rock, o el grup Dr. Feelgood (foto), banda que millor i més clarament va representar el tribut al rock originari.
El pub rock va ser un clar i important antecedent del punk rock que estava a punt d’esclatar, encara que, com ja s’ha indicat, només Dury es va fusionar de forma notòria amb el gènere, doncs tant Costello com Low van tenir un protagonisme més evident en la posterior New Wave.
No hay comentarios:
Publicar un comentario