La primera part dedicada a l’intèrpret de New Jersey ens porta des dels seus començaments professionals fins a la confecció de l’àlbum “Nebraska”, el treball anterior a l’edició de “Born in the USA”, la seva obra més popular i comercial, la qual marcarà l’inici de la segona part.
Bruce Springsteen ha estat, juntament amb solistes com Bob Dylan i David Bowie, així com grups com The Beatles o The Rolling Stones, l’artista més reconegut de la història de la música rock, aconseguint al mateix temps, un fet gens fàcil, obtenir l’èxit a nivell popular i aconseguir els elogis de la crítica especialitzada, encara que personalment penso que algunes de les seves cançons, per exemple “Hungry heart” o “Dancing in the dark”, són excessivament comercials.
El cantautor nord-americà, que ha escrit sobre temàtiques com la vida a la seva ciutat natal, la necessitat de fugir, la classe treballadora o la política del seu país, sempre des d’un punt de vista proper a les idees del partit demòcrata, ha estat normalment acompanyat per la formació E Street Band, integrada en principi per Gary Tallent (baix), Vini López (Bateria), David Sancious (teclats), Danny Federici (òrgan i acordió) i Clarence Clemons (saxofon i percussió), entrant més tard homes com Max Weinberg (bateria), Steven van Zandt (guitarra), Nils Lofgren (guitarra) o Patti Scialfa (veu i sintetitzadors), companya sentimental del líder.
Després de dos àlbums inicials, “Greetings from Asbury Park, NJ” i “The wild, the innocent and the E Street Band shuffle”, que no van assolir un gran èxit, el primer triomf clar d’Springsteen va tenir lloc amb l’emblemàtic i reivindicat treball “Born to run”, número tres als Estats Units i on hi prenen part temes com el de títol homònim, tot un clàssic del rock; “Thunder road”, segons la meva opinió la millor peça del disc, o “Tenth avenue freeze – out”.
Després del gran èxit de “Born to run”, Bruce es va veure involucrat en una polèmica amb el seu productor, fet que va ocasionar que estigués un temps important sense gravar. Aquesta circumstància es va reflectir clarament en la seva següent obra, la sensacional “Darkness on the edge of town”, d’un caràcter bastant pessimista i desesperançador i un dels millors àlbums de la història de la música popular. En el disc, número cinc a les llistes de Billboard, hi destaquen cançons com la formidable “Badlands”, “Adam raised a Cain”, “Candy’s room”, “Racing in the street”, “The promised land”, “Prove it all night” o la peça que li dóna títol.
Seguidament, el rocker va gravar el doble àlbum “The river”, el seu primer número un en gran format i podríem afirmar que la seva primera proposta amb algunes característiques comercials evidents, com ho demostren cançons com “Sherry darling” o la ja significada “Hungry heart”, les principals peces del disc juntament amb “Independence day”, “Fade away” o la pista de títol homònim, que amb certa sorpresa no va convertir-se en single als Estats Units, encara que si ho va fer en alguns estats europeus.
Per tancar aquest primer capítol dedicat a Springsteen, cal destacar el tomb radical que va efectuar l’artista de New Jersey: després de l’impressionant triomf comercial de “The river”, el compositor nord-americà va realitzar “Nebraska”, un treball purament folk, escassament accessible i força artesanal, que malgrat tot es va enfilar fins al número tres del rànquing dels Estats Units.
No hay comentarios:
Publicar un comentario