Entre finals de la dècada dels 60 i començaments del decenni dels 70, una sèrie de cantautors, tant nord-americans com britànics, encara que el corrent va tenir més força als Estats Units, van triomfar mitjançant unes cançons de caràcter íntim, nostàlgic, melancòlic i confidencial.
Jackson Browne. El cantautor nord-americà va ser el compositor del tema "Take it easy", que la banda The Eagles va convertir en un enorme èxit. Més tard, va triomfar també com a intèrpret mitjançant els àlbums "The pretender" i sobretot "Running on empty", un fals directe que compta amb la fenomenal cançó que li dóna títol i "Stay", un tema aliè. Posteriorment, amb el treball "Lawyers in love", es va acostar força a la música comercial.
Carole King. Es va passar un munt d’anys, de vegades en solitari i d’altres amb Gerry Goffin, que va ser el seu company sentimental, composant temes per a altres intèrprets, com van ser els casos de “Do you love me tomorrow ?”, per a The Shirelles; “(You make me feel) a natural woman”, per a Aretha Franklin, o “You’ve got a friend”, per al seu amic James Taylor. Finalment, King, a qui Neil Sedaka va dedicar el clàssic “Oh Carol!”, va triomfar també com a cantant, sobretot gràcies a l’aclamat i històric àlbum “Tapestry”, on hi tenien lloc cançons com “I feel the earth move”, la cèlebre “It’s too late” o les tres peces anteriorment exposades.
Joni Mitchel. Cantautora canadenca nascuda a la ciutat de Toronto, a l’estat d’Ontario, es va establir posteriorment en els ambients més bohemis, hippys i intel•lectuals de la grans urbs de Nova York. Mitchel va passar fonamentalment a la història per l’emblemàtica obra “Blue”, un dels àlbums més elogiats del primer lustre de la dècada dels 70 per la premsa especialitzada, sense oblidar que va escriure el tema “Woodstock”, interpretat també per Crosby, Stills, Nash & Young i malgrat no haver participat en l’històric festival organitzat a la localitat l’any 1969, encara que el 1971 va obrir l’esdeveniment realitzat a l’illa de Wight. Els darrers anys ha triomfat més com a pintora (alguns dels seus àlbums van ser dissenyats per ella) que no pas en la faceta musical.
Carly Simon. Companya sentimental durant uns anys de James Taylor, va aconseguir una gran fama gràcies a l’àlbum “No secrets” i sobretot pels temes “It’s so vain”, molt probablement dedicat a l’actor cinematogràfic Warren Beattie, i “Mockingbird”, escrit per Taylor. Posteriorment, triomfaria mitjançant cançons per a films, concretament per a la pel•lícula “El espía que me amó”, de la sèrie de James Bond, i molt especialment per la peça principal de la filmació “Armas de mujer”, que li va valdre l’Oscar.
Cat Stevens. Cantautor britànic d’origen grec que va assolir un important èxit molt concretat entre finals dels anys 60 i inicis de la dècada dels 70, gràcies a cançons, algunes d’elles autèntics clàssics de la música popular, com “Matthew and son”, “Lady d’Arbanbille”, "Father and son” o “Wild world”, així com pels emblemàtics àlbums “Mona bone jakon” o “Tea for the tillerman”, potser la seva obra més recordada. En un període de gran popularitat, arran d’adoptar la religió musulmana i canviar el seu nom pel de Yusuf Islam, va decidir allunyar-se de la música comercial i submergir-se en una cultura més espiritual i mística.
Al Stewart. Cantautor escocès d’una trajectòria una mica inconstant i irregular, doncs la seva carrera és essencialment coneguda pel seu treball de 1976 “Year of the cat”, produït per l’enginyer de so i compositor Alan Parsons, i molt especialment pel hit d’idèntic títol, un inqüestionable clàssic de la música popular de la dècada dels 70. L’intèrpret es mantindria bastant bé amb el disc “Time passages”, també amb la col•laboració de Parsons, però aviat s’allunyaria del primer pla musical.
James Taylor (foto). Després d’uns anys caracteritzats per la inestabilitat i els problemes de tipus emocional, fins el punt d’estar una època ingressat en un centre especialitzat, James Taylor es va convertir en un dels més admirats, aplaudits i aclamats cantautors nord-americans del primer lustre dels anys 70, amb una triomfant versió del tema “You’ve got a friend”, compost per Carole King, i la gravació de l’extraordinari, influent i reivindicat àlbum “Sweet baby James”, treball en què hi destaquen la peça de títol homònim i la tràgica i melancòlica “Fire and rain”, que parla sobre el suïcidi d’una companya seva durant l’etapa d’internament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario