lunes, 12 de enero de 2015

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: THE EAGLES




Arran que Gram Parsons fusionés, a finals de la dècada dels 60, els gèneres country i rock, una multitud d’intèrprets i grups es van apuntar a la nova moda, la qual, amb el pas del temps, s’acostaria de manera clara al pop i fins i tot al controvertit AOR. La banda més triomfant del corrent en va ser, sense cap mena de dubte, el conjunt californià The Eagles.

La formació inicial va estar composta per Don Henley (veu i bateria) i Glenn Frey (veu i guitarra), únics membres permanents de la banda, a més de Bernie Leadon (guitarra i banjo) i Randy Meisner (baix). El quartet va debutar amb un àlbum de títol homònim, en què hi destaca clarament “Take it easy”, una cançó composta pel cantautor Jackson Browne i que la història ha deixat com un dels grans clàssics del grup.

Seguidament, la banda californiana va editar el discs “Desperado”, en què hi prenen part la peça que li dóna títol, “Doolin - Dalton” o “Tequila sunrise”; “On the border” i “One of these nights”, amb el tema de títol homònim, crec que una de les seves millors cançons, com a principal reclam del treball, després del qual va abandonar Leadon, contrariat per la deriva pop a la qual s’estava dirigint el grup.

Arran de la marxa de Leadon, van entrar a la formació dos nous integrants, els guitarristes Don Felder i Joe Walsh, els quals van debutar amb l’emblemàtica obra ”Hotel California”, un dels treballs discogràfics més venuts en la història dels Estats Units i el disc més significatiu del grup californià, que poc abans també havia igualment arrasat amb el disc d’èxits “Their greatest hits”, un dels àlbums recopilatoris més venuts de la música popular de tots el temps. A “Hotel California” són significatives la cançó d’idèntic títol, un autèntic clàssic de la música rock, i “New kid in town”, dolça peça que evidenciava el clar acostament de l'associació al gènere pop.

Tanmateix, malgrat l’enorme triomf aconseguit amb “Hotel California”, l’època clàssica de The Eagles només comptaria amb un altre àlbum, “The long run”, sense Felder i amb la inclusió de Timothy B. Schmit (veu i baix), excomponent del grup Poco. La banda va decidir posar punt i final a la seva trajectòria, encara que tornaria més tard amb Henley, Frey, Walsh i Schmit, quartet que gravaria “Long road out of Eden”. 

No hay comentarios: