HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: ALTRES GRUPS DE LA NEW WAVE

 

 

B 52’s. Grup fundat a la localitat d’Athens, ciutat de l’estat de Georgia, molt allunyada del centre neuràlgic de la new wave nord-americana, la gran urbs de Nova York. La banda, que van formar les cantants Kate Pierson i Cindy Wilson, el vocalista Fred Schneider, el guitarrista Ricky Wilson i el bateria Keith Strikland, va triomfar gràcies sobretot al seu àlbum homònim de debut, una música trepidant, unes lletres en què l’humor va ser un factor primordial o per la imatge de les seves integrants femenines, que recordava l’estètica dels anys 50. The B 52’s, que es va aproximar més tard a l’electrònica, va anar a poc a poc perdent força, però la seva influència ha estat determinant.

 

Bad Manners. Banda composta pel peculiar Buster Bloodvesel (veu), Louis Alphonso Cook (guitarra), David Farren (baix), Brian Tuitt (bateria), Martin Stewart (teclats), Chris Kane (saxofon), Andrew Marson (saxofon), Paul Gus Hyman (trompeta) i Winston Bazoomes (harmònica). Assidus de la televisió, el grup va formar part del segell independent discogràfic 2 Tone, va col•laborar en posar de moda el ritme caribeny de l’ska al Regne Unit i va brillar en les actuacions en directe, especialment per l’espectacle que donava el seu voluminós vocalista.

The Cars (foto). Conjunt fundat a la ciutat de Boston per Ric Ocasek (veu), Benjamin Orr (baix i veu), Elliot Easton (guitarra), David Robinson (bateria) i Greg Hawkes (teclats). Un dels màxims exponents de la new wave nord-americana, el grup va debutar amb un excel•lent àlbum de títol homònim que la història ha deixat com un dels grans treballs de l’època. Posteriorment, la banda, que va tenir Ocasek, principal compositor, i Orr com a líders, va anar perdent una mica de força, a mesura que la seva música s’apropava a barems més comercials. Després de la separació, Ocasek va continuar en solitari.

Dexy’s Midnight Ramblers. Compost inicialment per Kevin Rowland (veu i guitarra), Kevin Archer (guitarra), Pete Williams (baix), Andy Gowcott (bateria), Mick Talbot (teclats), Andy Leek (òrgan), Peter Saunders (òrgan), Geoffrey Blythe (saxofon), Steve Spooner (saxofon) i Jim Paterson (trombó), la banda es va convertir molt aviat en una eina molt personal de Rowland, únic integrant fix. El grup, que va rebre l’admiració de part del col•lectiu skin, va debutar amb l’elogiat àlbum “Searching for the young soul rebels”, que conté “Geno”, número u a la Gran Bretanya, i més tard va portar també al lloc més alt de les llistes del Regne Unit la quasi bubblegum “Come on Eileen”, corresponent al treball “Too – rye - ay”.

The Pretenders. Fundat per la cantant nord-americana Chrissie Hynde i els britànics James Honeyman – Scott (guitarra), Peter Farndon (baix) i Martin Chambers (bateria), el quartet va debutar amb un magnífic àlbum de títol homònim, caracteritzat per temes frescos, senzills i directes, molt allunyats de les peculiaritats del gènere progressiu que havia marcat una bona part de la música rock anterior. El grup, que va adoptar una estètica mod, va patir una terrible adversitat amb la mort de Honeyman – Scott i, malgrat que va mantenir el tipus amb el disc “Learning to crawl”, després d’aquesta obra es va iniciar el declivi i una clara deriva comercial, ben patent en l’èxit “Don’t get me wrong”, que forma part del treball “Get close”.

The Specials. Macrobanda formada a la localitat britànica de Coventry per Terry Hall (veu), Neville Staple (veu), Lyndal Golding (guitarra), Roddy Radiation (guitarra), Sir Horace Gentleman (baix), John Bradbury (bateria), Jerry Dammers (teclats), Dick Cuthell (instruments de vent) i Rico Rodríguez (trombó). Juntament amb els més populars Madness, va constituir la principal banda ska britànica i de la discogràfica indie 2 Tone, segell al qual va ser sempre fidel malgrat algunes ofertes de diferents multinacionals. La formació, que va realitzar unes lletres de caràcter social en una època presidida pel govern ultraliberal i conservador de la primera ministra Margaret Thatcher, va aconseguir celebritat mitjançant peces com “A message to you Rudy”, “Too much, too young” o “Ghost town”. 

UB 40. Es comenta que els integrants d’aquest grup creat a la ciutat britànica de Birmignham, concretament Ali Campbell (veu i guitarra), Robin Campbell (guitarra), Earl Falconer (baix), Jimmy Brown (bateria), Mickey Virtue (teclats), Brian Travers (saxofon), Astro (trompeta) i Norman Hassan (trombó i percussió), es van conèixer mentre feien cua en una oficina de l’atur. La macrobanda es va caracteritzar per un reggae força comercial i accessible, molt proper als postulats pop, fet que disgustar als més puristes del gènere, mentre va adaptar amb èxit cançons com “Red red wine”, de Neil Diamond; “Many rivers to cross”, de Jimmy Cliff, o “I get you babe”, de Sonny & Cher, que va interpretar amb Chrissie Hynde, líder de The Pretenders.