El segon capítol dedicat a la mítica banda britànica va finalitzar amb l’edició de l’àlbum “Some girls”, que va representar el seu ressorgiment després d’una sèrie de treballs irregulars que no van comptar amb el beneplàcit de la crítica especialitzada. No obstant, més tard de l’èxit del seu disc més influït per la música disco, els Stones van tornar a rebre opinions negatives amb l’obra “Emotional rescue”, en què hi destaca la cançó del mateix títol.
Tanmateix, molt aviat el quintet anglès va triomfar novament mitjançant l’àlbum “Tattoo you”, que molts especialistes consideren la seva última gran obra. En el treball, amb una cara A formada per peces rockeres i una part B marcada per temes lents i reposats, va extreure cançons com el clàssic “Start me up”, “Hang fire”, “Tops”, que és la millor pista del disc segons la meva opinió, o “Waiting for a friend”.
Molts periodistes i experts consideren que després de la gravació de “Tattoo you” es va iniciar la progressiva i imparable decadència creativa del Stones, doncs, malgrat les molt bones vendes dels seus treballs posteriors, els següents àlbums de la històrica banda, concretament “Undercover”, “Dirty work”, “Steel wheels”, “Vodoo lounge”, el seu primer número u des d’”Emotioonal rescue”; “Bridges to Babylon” i “A bigger band”, han tingut crítiques molt tèbies i, en algun cas, fins i tot bastant negatives.
Durant les darreres dècades d’activitat del conjunt londinenc, cal destacar també els discs en solitari de Mick Jagger i Keith Richard, amb unes crítiques més positives cap als treballs del guitarrista; la marxa del baixista Bill Wyman, fundador de la banda; la mort del pianista Ian Stewart, mai considerat un membre oficial de la formació; el gran número de gires mundials efectuades pel grup, de les més multitudinàries del circuit mundial, o la quantitat de discs directes i recopilatoris editats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario