La dècada dels 80 va ser la gran època del gènere del heavy metal, que va tenir un període àlgid al Regne Unit mitjançant el moviment de la british new wave, que va tenir en el quintet Iron Maiden, format a la ciutat de Londres, com la banda més cèlebre i popular, malgrat que la formació mai va comptar amb el beneplàcit dels mitjans de comunicació més comercials.
El grup, que va tenir uns inicis marcats per la irregularitat, l’escàs èxit i la inestabilitat, va ser fundat pel baixista Steve Harris, líder, ideòleg i principal compositor de la formació anglesa, que van completar, pel que fa a la confecció del primer àlbum, de títol homònim, el cantant Paul di Anno, el bateria Clive Burr i els guitarristes Dennis Straton i Dave Murray, aquest únic membre estable amb Harris.
En el segon àlbum, “The killers”, el guitarrista Adrian Smith va substituir Straton, mentre que en el tercer, “The number of the beast”, considerat el treball més emblemàtic del grup i número u a la Gran Bretanya, es va produir el debut del carismàtic vocalista Bruce Dickinson, que va suplir Di Anno i es va convertir en l’home fort del conjunt britànic, fins i tot per sobre de Harris. L’entrada del bateria Nicko McBrain per Burr, amb l’edició de “Peace of mind”, un altre punt àlgid que conté el hit “The trooper”, va establir el quintet clàssic.
Iron Maiden, que va encapçalar el popular festival heavy “Monsters of rock”, va completar una dècada dels 80 estel•lar amb els àlbums “Powerslave”, “Somewhere in time”, “Seven sons of a seventh son”, que es va enfilar fins el punt més alt de les llistes britàniques; “No prayer for the dying”, en què el guitarrista Janick Gers va entrar per Smith, i “Fear to the dark”, el seu tercer número u al Regne Unit.
Amb el decenni dels 90, una època en què el heavy metal, molt suavitzat i domesticat, va entrar en una clara decadència davant fenòmens com l’auge del rock alternatiu o el brit pop, Iron Maiden va entrar en crisi, fonamentalment per la marxa de Dickinson, que va iniciar la carrera en solitari i va ser substituït per un cantant menys mediàtic com Blaze Bailey, encara que, amb l’arribada del nou segle i el retorn de Bruce, el grup va triomfar mitjançant dos números u a la Gran Bretanya, “The final frontier” i “The book os souls”, els seus principals èxits als Estats Units, la seva assignatura pendent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario