Pocs exemples hi ha a la història de la música rock d’una transformació tan dràstica d’una banda, en aquest cas el grup britànic Fleetwood Mac, que va sorgir a finals de la dècada dels 60 com una genuïna formació de blues rock, va triomfar al decenni dels 70 mitjançant un estil pop – rock podríem anomenar clàssic i es va consolidar durant els anys 80 amb una música molt comercial, propera als paràmetres AOR.
Tres virtuosos músics que havien format part dels Bluesbreakers de John Mayall, el cantant i guitarrista Peter Green, el baixista John McVie i el bateria Pete Fleetwood, van formar la banda juntament amb el guitarrista Jeremy Spencer. El quartet va portar a terme una música clarament marcada pel blues rock, amb dosis de psicodèlia, que durant el mateix període practicaven llegendàries formacions com The Allman Brothers Band, els Derek & the Dominos d’Eric Clapton, The Doors, Jimi Hendrix Experience o els inicials Led Zeppelin.
La marxa de Green, el carismàtic líder que va romandre a la formació només durant la confecció dels tres primers àlbums, i l’entrada de la cantant i teclista Cristine McVie, parella de John, van suposar el preàmbul de la primera reconversió de Fleetwood Mac, que va realitzar un tomb més comercial i accessible, en un període en què també van passar per la banda britànica el baixista Bob Brunning i els cantants i guitarristes Danny Kirwan i Bob Welch.
L’arribada a la formació de la vocalista Stevie Nicks i del cantant i guitarrista Lindsay Buckingham van allunyar definitivament el grup dels barems blues i el van convertir en un conjunt de pop – rock clàssic, en ocasions fins i tot al llindar de la música més comercial. Durant aquella època, Fleetwood Mac, que cada cop va trobar un èxit més important als Estats Units, país on van decidir establir-s’hi, va editar els seus dos àlbums estel•lars: el supervendes “Rumours”, que conté les molt accessibles “Don’t stop” i “Go your own way”, i el doble disc “Tusk”, que compta amb el tema “Sara”, un dels seus indiscutibles hits.
Al mateix temps que integrants del grup portaven a terme carreres paral•leles en solitari, com van ser els exemples de Nicks, Cristine McVie i Buckingham, Fleetwood Mac va arribar a la dècada dels 80 com un grup de masses apte per a tota classe de públics, mitjançant uns discs de grans continguts comercials i propers a la moda AOR, com bé ho va demostrar el treball “Tango in the night”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario