Si el blues rock de bandes britàniques de la dècada dels 60, com Cream, The Kinks, The Who o The Yardbirds, va ser clau en l’adveniment del rock dur a finals d’aquell decenni, que va tenir el quartet Led Zeppelin, certa continuació de The Yardbirds, com a formació cabdal, el heavy metal en va ser una derivació del hard rock més enèrgica, contundent, salvatge i metàl•lica (hi afegiria igualment més hortera i en ocasions una mica infantil), que va tenir els seus orígens mitjan els anys 70.
Es podria assenyalar la banda australiana AC / DC, fundada pels germans Angus i Malcolm Young i llavors amb el malaguanyat Bon Scott com a cantant, com el primer gran grup de heavy metal. El quintet, en què Brian Johnson es va convertir en el nou vocalista arran de la mort d’Scott, va passar de ser una formació d’un èxit limitat al seu país natal a convertir-se en una autèntica stadium band i en veritables dinosaures de la música rock.
Encara que els seus millors àlbums daten de finals del decenni dels 70, la trajectòria d’AC / DC es va consolidar durant la dècada següent, època en què el gènere va transcórrer pel seu període àlgid, de més brillantor i popularitat. Va ser aleshores quan va tenir lloc el corrent conegut com a new wave of british heavy metal, que van protagonitzar les bandes Deff Leppard, Iron Maiden, el conjunt que va liderar la moda; Judas Priest, Motörhead (foto), que va barrejar l’estil amb el punk; Rainbow o Whitesnake, aquestes últimes dues formacions derivades de Deep Purple. Durant aquella etapa del heavy metal, va ressorgir el grup australià Aerosmith, que havia tingut un important èxit en la dècada anterior; va continuar l’èxit dels novaiorquesos Kiss i van triomfar també els alemanys Scorpions i els californians Van Halen.
Posteriorment, el gènere va emprendre dues direccions molt diferenciades: la primera es va radicalitzar encara més, mitjançant un so extremadament potent i salvatge, en estils coneguts com speed metal i thrash metal i mitjançant formacions com Anthrax, Megadeth, els brasilers Sepultura, Slayer i Metallica, que va assolir un enorme èxit, arribant a un públic més ampli quan durant els anys 90 va decidir suavitzar la seva música. Encara que el seu estil és més proper al heavy metal tradicional, cal destacar igualment el grup Guns & Roses, que va brillar amb el seu àlbum de debut “Appetite for destruction”.
L’altra direcció va seguir un camí invers, el qual es va dirigir cap uns barems molt propers a l’AOR, sobretot pel que fa a les balades, força comercials, accessibles i afables, en un període en què les grenyes van seguir vigents, però caracteritzades per la cura, netedat i tractament. Les formacions que van protagonitzar aquesta suau branca del heavy metal, que va servir per acostar un gènere acusat de masclista al sexe femení, van ser Bon Jovi o els suecs Europe, sense oblidar que grups ja veterans, com Aerosmith, Scorpions, Rainbow o Whitesnake, també es van apuntar a la nova moda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario