Després de la trilogia experimental a Berlín sota la producció de Brian Eno, formada pels àlbums “Low”, “Heroes” i “Lodger”, i abans d’una nova reconversió en la seva carrera, David Bowie va editar l’aclamat àlbum de transició “Scary monsters (and super creeps)”, número u al Regne Unit.
Posteriorment de prendre’s un parèntesi de tres anys sense gravar, llavors un temps important, Bowie es va tornar a reinventar amb l’àlbum “Let’s dance”. El treball, editat durant l’auge del moviment dels nous romàntics, molt influenciat pel glam rock que va tenir l’artista londinenc com una de les seves estrelles, va ser un dels seus discs més comercials, factor en què hi va contribuir la producció de Nile Rodgers, líder del grup funk i disco Chic. En l’obra, rebuda amb tebior per la crítica, hi destaquen la cançó que li dóna títol i una versió de “China girl”, peça del seu amic Iggy Pop.
Seguidament, l’anomenat Duc Blanc va gravar “Tonight”, obra en què hi prenen part el tema de títol homònim, el molt comercial “Blue jean” i un cover de la cançó dels Beach Boys “God only knows”, una de les pistes essencials de l’històric “Pet sounds”. El treball fins i tot va tenir unes crítiques més negatives que el seu predecessor, mentre que l’àlbum “Never let me down” tampoc va comptar amb el beneplàcit dels mitjans de comunicació especialitzats. Malgrat tot, i tal com havia succeït amb “Let’s dance”, els discs es van enfilar fins a dalt de tot de les llistes de la Gran Bretanya.
Per completar una dècada dels 80 força espectacular pel que fa a la faceta comercial, però no massa convincent en allò que es refereix a les crítiques, el compositor britànic va formar la banda Tin Machine amb els músics Reeves Gabriels, Hunt Sales i Tony Sales. L’associació va gravar dos àlbums no massa ben rebuts pels experts i es va desfer ràpidament sense pena ni glòria.
Des de la dècada dels 90 fins el dia de la seva mort, cal significar l’àlbum “Black tie with noise”, un nou número u que va reconciliar l’intèrpret amb la critica; la seva experiència amb el gènere techno, l’aclamació d’artistes i bandes independents, entre les quals es troben els canadencs Arcade Fire, o el seu ressorgiment amb el valorat “The next day”, que va retornar Bowie al lloc més alt del rànquing britànic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario