El grup californià Pavement, fundat a la localitat d’Stockton i que ha tingut com a homes clau Stephen Malkmus (veu i guitarra) i Scott Kannberg (guitarra, baix i veu), està considerat des d’alguns sectors la més gran banda indie de la dècada dels 90, per davant de grups més populars com REM, Pixies, The Smashing Pumpkins o Radiohead.
La formació nord-americana es va significar per una producció no massa elaborada, convertint-se en una de les principals representants de la moda lo – fi, i per les lletres estranyes, críptiques i moltes vegades sense gaire sentit de Malkmus. Malgrat que la seva etapa clàssica només va transcórrer durant el decenni dels 90 i que només va editar cinc àlbums d’estudi, Pavement, que s’ha reunit els darrers anys per a la realització de gires, està constituït com un conjunt de culte per a la generació alternativa.
El grup, en principi integrat per Malkmus, Kannberg i el bateria i percussionista hippy Gary Young, va debutar amb el magnífic, elogiat i aclamat àlbum “Slanted and enchanted”, un treball abastament reivindicat, encara que només va ser un èxit menor a la Gran Bretanya i a penes va tenir repercussió als Estats Units, mercat el qual els hi va ser gairebé sempre molt esquiu. En el disc, bastant eclèctic quan a l’estil, compta amb quatre peces essencials: “Summer babe (winter version)”, “Trigger cut”, “In the mouth of the desert” i “Here”.
A continuació, la banda va gravar un altre excel•lent treball, “Crooked rain, crooked rain”, una obra, segons el meu parer, superior i més regular que el disc inicial, confeccionat sense Young i amb la incorporació del baixista Mark Ibold, el bateria Steve West i el percussionista Bob Nastanovich, que es van convertir en components fixos fins a la dissolució del grup. L’àlbum, que va assolir el top 20 al Regne Unit, però no va poder situar-se entre els 100 principals de la llista nord-americana de Billboard, conté extraordinaris temes com “Elevate me later”, “Range life” o “Fillmore jive”, encara que la pista més popular va ser “Cut your hair”, el seu èxit comercial històric.
Pavement no va poder superar mai, pel que fa a la crítica dels mitjans de comunicació, les seves dues obres inicials, si bé és veritat que va comptar igualment amb importants elogis els àlbums “Wowee zowee”, un nou èxit a la Gran Bretanya; “Brighten the corners”, el seu primer top – 100 als Estats Units, i “Terror twilight”, que va posar punt i final a l’època clàssica de la formació d’Stockton.
No hay comentarios:
Publicar un comentario