El
grup londinenc Suede segurament no va ser la formació més famosa i popular del
brit pop, però si que potser en va ser la que va obrir el moviment i segurament
la que ha comptat amb una trajectòria més regular i prolongada del corrent que
va marcar el pop del Regne Unit durant bona part del decenni dels 90.
Amb
el quartet format per Brett Anderson (Veu), Bernard Butler (guitarra i
teclats), Mat Osman (baix) i Simon Gilbert (bateria) - anteriorment havia estat
al grup la líder d’Elastica Justine Frischmann, llavors parella d’Anderson -,
la banda britànica va debutar amb un ben rebut àlbum de títol homònim, que es
va alçar fins el número u de les llistes del Regne Unit i va situar el duo
compositor, format per Anderson i Butler, com el millor de la Gran Bretanya des
de Morrissey i Johnny Marr de The Smiths.
El
segon àlbum d’estudi de Suede, “Dog man star”, malgrat que, a diferència del
seu predecessor, no va arribar al número u de les llistes britàniques, va
consolidar el llavors quartet londinenc. L’obra, que va ser l’última en què hi
va prendre part Butler i la qual considero la millor de la banda anglesa, conté
excel·lents temes com “We are the pigs”, “The wild ones”, la bowieniana “The
power”, “New generation” o “Still life”.
Seguidament,
amb el joveníssim Richard Oakes (guitarra) com a substitut de Butler i la
incorporació del guitarrista i teclista Neil Codling, Suede gravaria “Coming
up”, que va tornar el grup al lloc més alt del rànquing britànic, per entrar
posteriorment en una crisi important, període d’addiccions per a Anderson, de
la qual va aconseguir sortir-ne a la segona dècada del segle XXI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario