Durant
els seus inicis, el quartet londinenc The Kinks, compost pel seu carismàtic
líder Ray Davies (veu i guitarra), el seu germà Dave Davis (guitarra i veu), Pete
Quaife (baix) i Mick Avory (bateria), es va unir d’alguna manera a la
contracultura mod, època en que el grup anglès va facturar hits com el cèlebre
“You really got me”, tot un antecedent del hard rock.
No
obstant, Ray Davis va decidir realitzar un canvi de rumb en la banda britànica,
mitjançant unes lletres iròniques, sarcàstiques i mordaces, que retrataven la
part més conservadora i tradicional de la societat britànica, i va apropar-se a
un estil proper al music hall. La primera mostra d’aquestes característiques es
troben en l’elogiat àlbum “Face to face”.
Seguidament
The Kinks va editar l’àlbum “Something else by The Kinks”, un extraordinari
treball, potser el més important de la seva extensa i prolífica trajectòria,
que conté clàssics del grup londinenc com “David Watts”, versionat una dècada
més tard pel trio mod The Jam; “Death of a clown”, interpretat per Dave;
“Afternoon tea” i “Waterloo sunset”.
El
conjunt anglès es va mantenir en l’elit amb els treballs “The Kinks are the
Village green preservation society”, “Lola versus powerman and the
moneygoround , part one” i l’opera rock “Arthur (or the decline and fall of the
british empire”, però a continuació, només amb els germans Davies com a membres
fundadors, va entrar en una línia molt irregular, farcida per altres òperes
rock, una obsessió de Ray, que va ser capaç encara, però, de facturar bons
treballs com “Everybody’s in show – biz” i “Misfits”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario