Pel
que fa als seus començaments, Blur va ser una banda força influenciada pel
moviment Madchester, que va tenir una gran repercussió entre finals de la
dècada dels 80 i inicis del decenni dels 90 del segle XX, editant un àlbum de debut,
“Leisure”, de característiques similars.
Arran
d’unes crítiques no massa benèvoles, el quartet anglès, format sempre per Damon
Albarn (veu i guitarra), Graham Coxon (guitarra), Alex James (baix) i Dave
Rowntree (bateria), va decidir canviar de registre i unir-se al naixent brit
pop i ho va fer mitjançant la confecció de l’elogiat àlbum “Modern world is
rubbish”.
El
tercer àlbum del grup, “Parklife”, va consolidar Blur entre les millors bandes
britàniques de la dècada dels 90, no només pel que fa al brit pop, sinó en
línies generals. El treball, número u al Regne Unit i penso que el seu cim
creatiu, compta amb peces com “Girls & boys”, “End of a century”, la cançó
que li dona títol, “To the end”, “Clover over dover” i “This is a low”.
A
continuació, el quartet angles va editar “The great escape”, una obra més
comercial, en què es troba potser el seu tema més popular, “The universal”, i,
ja al marge del brit pop, ha transitat per una època més irregular, en la qual
va destacar un àlbum de títol homònim, en una etapa en què Albarn va formar el
supergrup The Good, the Bad & the Queen i va portar a terme el projecte
Gorillaz.
No hay comentarios:
Publicar un comentario