El
grup Love, que va aparèixer en plena època del flower power i l’auge de la
música psicodèlica, va destacar aviat per una raó: per tractar-se
d’una formació multiracial i multiètnica, doncs el cantant, Arthur Lee, era
negre; hi tocaven instrumentistes blancs nord-americans con Johnny Echols
(guitarra), Bryan McLean (guitarra), Ken Forssi (baix) i Alban Pfisterer
(bateria) i també hi col·laboraven músics originaris de Mèxic.
La
banda californiana va editar els àlbum de títol homònim i “Da capo”, que van
ser èxits relatius, aconseguint arribar al top 100 de les llistes
nord-americanes, en un període en què el grup liderat per Lee es va unir a la
contracultura hippy imperant en l’estat banyat per l’oceà Pacífic.
El
tercer treball de llarga durada de Love, el sensacional “Forever Changes”, no
va ser en absolut un èxit comercial, no superant el número 154 del rànquing de
Billboard, però el disc ha estat a bastament reivindicat al llarg de les
dècades i molts experts situen l’obra, de marcat caràcter psicodèlic, entre les
millors de la història del rock, gràcies a temes com “Alone again or”, “A
house is not a motel”, “Andmoreagain”, “The red telephone” i “Maybe the people
would be the times or between Clark and Hilldale”.
Tanmateix,
després de “Forever Changes”, poc més es pot explicar de la banda californiana,
només el treball gravat a continuació, “Out here”, però ha estat una clara i
important influència per a la formació d’Arizona Calexico, que, encapçalada
pels nord-americans Joey Burns i John Convertino, ha integrat també diversos
músics d’origen llatí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario