martes, 31 de mayo de 2016

BLAUMUT












Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès).
Formació: Xavi de la Iglesia (veu, guitarra i baix), Manuel Krapovickas (baix i contrabaix), Manel Padrós (bateria i veu), Vassil Lambrinov (violí, serra i percussions) i Oriol Aymat (violoncel i veu).
Dècades: 10.
Gèneres: pop, folk i rock simfònic.  
Principal àlbum: El primer arbre del bosc (2015).
El millor: una de les últimes grans sensacions de la música catalana.
El pitjor: una mostra més de folk pop.

El quintet Blaumut, fundat per Xavi de la Iglesia i Vassil Lambrinov, ha estat una de les darreres mostres d’èxit del folk pop en llengua catalana, que també han empleat altres formacions com Antònia Font, Els Amics de les Arts o Manel. El grup barceloní, que igualment fa un ús important d’instruments simfònics, com el violí o el violoncel, ha rebut crítiques força positives dels seus dos àlbums inicials: “El turista” i “El primer arbre del bosc”. 

lunes, 30 de mayo de 2016

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: EUROPA DURANT EL SEGLE XXI













En un món globalitzat i en què molts solistes i grups d’estats no anglosaxons interpreten les seves cançons en llengua anglesa, és complicat parlar de característiques pròpies dels diferents països que formen part d'Europa.

Alemanya. La música electrònica i avantguardista, com quasi sempre ha estat habitual, ha tingut una enorme importància a l’estat germànic, on els darrers temps es porta a terme l’anomenada Love Parade, en primer lloc a Duisburg, on hi va haver una tragèdia per massificació, i, posteriorment, a Berlín.

Dinamarca. El país nòrdic acull des de fa ja uns anys el festival de Roskilde, un dels més prestigiosos del continent europeu.

Estat Espanyol. Com ja s’ha indicat en els anteriors capítols: auge del pop – rock a Catalunya i certa crisi en la resta del territori. Destacar la consolidació de festivals com el FIB de Benicàssim i el Sònar i el Primavera Sound, tots dos a Barcelona, o la irrupció del BBK, a Bilbao.

França. Important triomf de dues bandes que interpreten en anglès: el duo dance i electrònic Daft Punk i el quartet indie Phoenix.

Itàlia. Sense oblidar el triomf d’un veterà com Paolo Conte, com ja havia succeït durant l’últim decenni del XX, cantants melòdics com Eros Ramazzotti o Laura Pausini han seguit brillant en l’actual segle, mentre el popular festival de Sanremo continua aixecant passions.

Islàndia. Segueix triomfant la diva alternativa Björk (foto), exlíder del grup Sugarcabes, que va tenir la seva època d’esplendor durant la dècada dels 90, quan també va exercir d’actriu cinematogràfica. Cal mencionar igualment el grup Sigur Ross.

Suècia. Significar el quintet The Hives, que ha contribuït al revival del punk i del garage rock.

Suïssa. Hi destaca la celebració de la Love Parade a la ciutat de Zuric.

jueves, 26 de mayo de 2016

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: ESPANYA DURANT EL SEGLE XXI













A diferència d’allò que està succeint actualment a Catalunya, on la música pop – rock es troba probablement ubicada en la seva etapa més brillant i creativa, de forma especial l’escrita en llengua catalana, penso que a la resta de l’estat espanyol hi té lloc una important decadència.

Després de l’extraordinària dècada dels 80, quan la música popular espanyola va viure la seva època d’esplendor en el marc de la movida madrilenya, i d’un interessant decenni dels 90, en què, en un període en el qual va néixer el festival de música alternativa de Benicàssim, va explotar el moviment indie amb grups com Australian Blonde, Lagartija Nick, Sexy Sadie i, molt especialment, Los Planetas, el segle XXI ha suposat un clar pas enrere. 

El popular programa de televisió Operación Triunfo (OT) va situar de nou de moda el festival d’Eurovisió, després d’uns anys de llarga i profunda crisi, i, per tant, va contribuir a un protagonisme important de la música melòdica i d’un pop molt lleuger, amb el triomf de cantants com David Bisbal i David Bustamante, tots dos sorgits en la primera edició d’OT; altres solistes com Pablo Almazán, Dani Martín o Melendi o grups com La Oreja de Van Gogh, El Sueño de Morfeo o El Canto del Loco, del qual va ser líder el significat Martín. 

Tanmateix, han hagut altres ofertes musicals a Espanya quant a aquest segle XXI: en primer lloc, el cantautor asturià Nacho Vegas (foto) ha estat l’aposta alternativa més destacable; en segon lloc, el quartet granadí Los Planetas ha continuat amb una trajectòria important, encara que deixant enrere les característiques indies i realitzant una aproximació a la cultura del flamenc; en tercer lloc han triomfat associacions que es mouen entre els sectors comercials i alternatius, com el duo Amaral o la banda M Clan; finalment, en quart lloc, el rock urbà ha seguit tenint presència, especialment amb la banda bilbaïna Fito y Fitipaldis.

Per acabar aquest capítol, cal remarcar la vigència durant l’actual segle d’il·lustres veterans com Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina, Miguel Ríos, que va portar a terme una gira de comiat; Víctor Manuel, Ana Belén, Rosendo, Manolo García, el desaparegut Nacho Vega, excomponent de Nacha Pop; la formació Extremoduro o el conjunt electrònic Fangoria, amb Alaska i Nacho Canut. 

martes, 24 de mayo de 2016

LCD SOUNDSYSTEM












Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació inicial: James Murphy (veu i guitarra), Nancy Whang (teclats i veu), Tyler Pope (baix), Pat Mahoney (bateria) i Gavin Russom (sintetitzadors).
Dècada estel·lar: 00.
Gèneres: dance, punk revival, rock alternatiu i rock electrònic.      
Principal àlbum: This is happening (2010).
Altres àlbums d’estudi: LCD Soundsystem (2005), Sound of silver (2007) i American dream (2017). 
El millor: les crítiques dels seus àlbums.
El pitjor: la separació.

Grup fundat al districte novaiorquès de Brooklyn, LCD Soundsystem ha estat, juntament amb el duo francès Daft Punk, la banda electrònica dance més cèlebre de l’actual segle. La premsa especialitzada ha aclamat la totalitat dels seus àlbums, si bé, a nivell comercial, la formació nord-americana no va poder assolir el top 10 de Billboard fins a l’edició de “This is happening”, el seu tercer treball. Després d’una sorprenent separació, el conjunt s’ha reunit de nou amb gira i nou disc.

domingo, 22 de mayo de 2016

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: CATALUNYA DURANT EL SEGLE XXI











Segons un important número d’experts, la música pop – rock a Catalunya, especialment pel que fa a aquella interpretada en llengua catalana, està passant en aquest segle XXI pel millor moment de la seva història, tot i que altres entesos sempre podran reivindicar l’underground laietà de la dècada dels 70 o argumentar que en l’actual escena musical hi ha massa de folk - pop i escassos casos de rock tradicional. 

Si hi ha algun grup que cal ressaltar de la música escrita en català durant aquesta època, es tracta d’una formació que no ha estat fundada a Catalunya, sinó que va tenir els seus orígens a les illes Balears i més concretament a la ciutat de Palma de Mallorca: Antònia Font (foto). La banda, que ha marcat una gran influència, ha comptat amb el singular geni creatiu de Joan Miquel Oliver i ha editat excel·lents àlbums com “Alegria”, “Taxi”, “Batiscafo katiuskas” o “Lamperetes”.

Alguns anys més tard, a la ciutat de Barcelona, van aparèixer dos grups que igualment han marcat una etapa molt important en l’escena catalana dels darrers temps, com són els casos dels Amics de les Arts, en una trajectòria que ha anat clarament, pel que fa a l’apartat qualitatiu, de menys a més, i Manel, que es va convertir en un autèntic fenomen de masses arran de la confecció del treball “Els millors professors europeus”, el seu àlbum inicial.    

Altres bandes significatives del pop – rock portat a terme a Catalunya els últims anys han estat tres grups que van iniciar la seva trajectòria utilitzant la llengua anglesa: Mishima, Love of Lesbian i Sidonie. La formació encapçalada per David Carabén va usar després el català, mentre els conjunts liderats per Santi Balmes i Marc Ros van optar més tard pel castellà.

Igualment, cal destacar altres grups com Blaumut, Els Catarres, La Iaia, Oques Grasses o Txarango i solistes com l’excomponent de l’Último de la Fila Quimi Portet, el mateix Oliver, Raül Fernández Refree, Jaume Pla Mazoni, Carles Sanjosex, Joan Dausà, Joan Colomo, Núria Graham, Sílvia Pérez Cruz, exintegrant de Las Mijas, o Joana Serrat, la cantant indie per excel·lència de la música popular realitzada a Catalunya la darrera dècada.

Finalment, Catalunya està experimentant una època brillant pel que respecta als festivals: a celebracions ja veteranes com els empordanesos de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, o de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, esdeveniments heterogenis que dediquen part del seu programa al rock, s’han consolidat l’electrònic Sònar i el BAM de les festes barcelonines de la Mercè, l’alternatiu Primavera Sound s’ha convertit en una de les organitzacions estel·lars del continent europeu, ha aparegut el Cruïlla, primer a Mataró i més tard a Barcelona, i ha retornat l’històric Canet Rock, a la localitat del Maresme.  

jueves, 19 de mayo de 2016

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: THE NATIONAL












L’elegant i sofisticat vocalista Matt Berninger va fundar a Cincinnati, a l’estat d’Ohio, el grup The National amb dos parells de germans: els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria).

Seguidament, el grup es va traslladar a Nova York en un període en què a la gran urbs nord-americana hi va tenir lloc una excel·lent escena alternativa, de la qual també van formar-hi part les bandes The Strokes o Interpol, coincidint igualment amb aquesta última formació en la influència que va exercir el postpunk britànic, fet constatat en els dos primers àlbums de The National: l’inicial de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”.

Cap dels dos treballs va tenir èxit i no va ser fins el tercer àlbum d’estudi del quintet nord-americà, “Alligator”, que va deixar enrere les influències arrelades en la new wave, que el grup va aconseguir certa celebritat en els ambients indies, encara que l’obra va passar bastant desapercebuda en sectors més amplis. Del disc cal significar cançons com “Secret Meeting”, “Baby, we’ll be fine”, “Friend of mine” o “All the wine”.

La bona acollida que la crítica especialitzada va dispensar a “Alligator” va continuar amb “Boxer”, el primer àlbum de The National en aconseguir arribar al top 100 a les dues bandes de l’Atlàntic. El treball, que va comptar amb més èxit a la Gran Bretanya que no pas als Estats Units, compta amb peces com “Fake empire”, “Mistaken for strangers” i “Apartment story”.

Tanmateix, no va ser fins a l’edició del magnífic “High violet” en què el conjunt de Cincinnati va triomfar de forma generalitzada, encara que sense assolir la categoria d’stadium band d’altres formacions independents com, per exemple, Muse, Coldplay, Arcade Fire o Kings of Leon. L’àlbum, número tres a les llistes del Regne Unit i número cinc a les de Billboard, conté temes com “Little faith”, “Bloodbuzz Ohio”, “England” o l’extraordinària “Conversation 16”, penso que la millor cançó de la seva trajectòria.

Ja instal·lada com una de les bandes bàsiques de l’escena alternativa nord-americana i assídua en els principals festivals d’índole independent, The National va gravar “Trouble will find me”, que, malgrat que els mitjans de comunicació no van estar tan benèvols com en els tres àlbums anteriors, va aconseguir les seves millors xifres comercials, sent número tres tant al rànquing britànic com al nord-americà. 

miércoles, 18 de mayo de 2016

THE KILLING MOON











Grup: Echo & the Bunnymen.
Any: 1984.     
Formació: Ian McCulloch, Will Sargeant, Les Pattinson i Pete de Freitas.  
Gènere: new wave. 
Àlbum d’estudi: Ocean rain.  
El millor: un clàssic dels 80.
El pitjor: no assolir el top britànic.

El quartet anglès Echo & the Bunnymen va ser una de les bandes cabdals del postpunk i la new wave britànics, encara que el conjunt liderat per Ian McCulloch no va  poder aconseguir la celebritat d’altres grups de similars característiques com Joy Division, The Cure o Dépéche Mode. Probablement, el seu cim de fama i popularitat va arribar amb l’edició de l’àlbum “Ocean rain”, més accessible i elegant que les seves obres anteriors, i especialment mitjançant el seu single “The killing moon”, cançó que va arribar al top 10 de les llistes del Regne Unit i la qual ha passat a la posteritat com el tema més recordat de la formació de Liverpool.