En un món globalitzat i en què molts solistes
i grups d’estats no anglosaxons interpreten les seves cançons en llengua
anglesa, és complicat parlar de característiques pròpies dels diferents països
que formen part d'Europa.
Alemanya. La música electrònica i
avantguardista, com quasi sempre ha estat habitual, ha tingut una enorme importància
a l’estat germànic, on els darrers temps es porta a terme l’anomenada Love
Parade, en primer lloc a Duisburg, on hi va haver una tragèdia per
massificació, i, posteriorment, a Berlín.
Dinamarca. El país nòrdic acull des de fa ja
uns anys el festival de Roskilde, un dels més prestigiosos del continent
europeu.
Estat Espanyol. Com ja s’ha indicat en els
anteriors capítols: auge del pop – rock a Catalunya i certa crisi en la resta
del territori. Destacar la consolidació de festivals com el FIB de Benicàssim i
el Sònar i el Primavera Sound, tots dos a Barcelona, o la irrupció del BBK, a
Bilbao.
França. Important triomf de dues bandes que
interpreten en anglès: el duo dance i electrònic Daft Punk i el quartet indie
Phoenix.
Itàlia. Sense oblidar el triomf d’un veterà
com Paolo Conte, com ja havia succeït durant l’últim decenni del XX, cantants
melòdics com Eros Ramazzotti o Laura Pausini han seguit brillant en l’actual
segle, mentre el popular festival de Sanremo continua aixecant
passions.
Islàndia. Segueix triomfant la diva
alternativa Björk (foto), exlíder del grup Sugarcabes, que va tenir la seva
època d’esplendor durant la dècada dels 90, quan també va exercir d’actriu
cinematogràfica. Cal mencionar igualment el grup Sigur Ross.
Suècia. Significar el quintet The Hives, que
ha contribuït al revival del punk i del garage rock.
Suïssa. Hi destaca la celebració de la Love Parade a la ciutat de Zuric.
No hay comentarios:
Publicar un comentario