L’elegant i sofisticat vocalista Matt
Berninger va fundar a Cincinnati, a l’estat d’Ohio, el grup The National amb
dos parells de germans: els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce
(guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria).
Seguidament, el grup es va traslladar a Nova
York en un període en què a la gran urbs nord-americana hi va tenir lloc una
excel·lent escena alternativa, de la qual també van formar-hi part les bandes
The Strokes o Interpol, coincidint igualment amb aquesta última formació en la
influència que va exercir el postpunk britànic, fet constatat en els dos primers
àlbums de The National: l’inicial de títol homònim i “Sad songs for dirty
lovers”.
Cap dels dos treballs va tenir èxit i no va
ser fins el tercer àlbum d’estudi del quintet nord-americà, “Alligator”, que va
deixar enrere les influències arrelades en la new wave, que el grup va
aconseguir certa celebritat en els ambients indies, encara que l’obra va passar
bastant desapercebuda en sectors més amplis. Del disc cal significar cançons
com “Secret Meeting”, “Baby, we’ll be fine”, “Friend of mine” o “All the wine”.
La bona acollida que la crítica
especialitzada va dispensar a “Alligator” va continuar amb “Boxer”, el primer
àlbum de The National en aconseguir arribar al top 100 a les dues bandes de
l’Atlàntic. El treball, que va comptar amb més èxit a la Gran Bretanya que no
pas als Estats Units, compta amb peces com “Fake empire”, “Mistaken for
strangers” i “Apartment story”.
Tanmateix, no va ser fins a l’edició del
magnífic “High violet” en què el conjunt de Cincinnati va triomfar de forma
generalitzada, encara que sense assolir la categoria d’stadium band d’altres
formacions independents com, per exemple, Muse, Coldplay, Arcade Fire o Kings
of Leon. L’àlbum, número tres a les llistes del Regne Unit i número cinc a les
de Billboard, conté temes com “Little faith”, “Bloodbuzz Ohio”, “England” o l’extraordinària
“Conversation 16”, penso que la millor cançó de la seva trajectòria.
Ja instal·lada com una de les bandes bàsiques de l’escena alternativa nord-americana i assídua en els principals festivals d’índole independent, The National va gravar “Trouble will find me”, que, malgrat que els mitjans de comunicació no van estar tan benèvols com en els tres àlbums anteriors, va aconseguir les seves millors xifres comercials, sent número tres tant al rànquing britànic com al nord-americà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario