La banda Interpol va ser fundada a Nova York
pel cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el
baixista i teclista Carlos Dengler i el bateria Greg Drudy, que aviat va ser
substituït per Sam Fogarino. El grup va estar molt influenciat per la música postpunk
britànica, en especial pel que fa al mític quartet Joy Division, la veu de
baríton de Banks, que recorda la del desaparegut Ian Curtis, va contribuir a fer
augmentar les comparacions.
Interpol va debutar amb el magnífic i elogiat
àlbum “Turn on the bright lights”, que va rebre l’aclamació unànime de la
crítica, encara que comercialment parlant el disc va tenir molt poca
repercussió al marge dels sectors independents. El treball, considerat una de
les obres imprescindibles de la música rock de l’actual segle, conté cançons
com “Obstacle 1”, “NYC”, “PDA”, “Say hello to the angels”, “Obstacle 2” i
“Stella was a diver and she was always down”, que concretament és la meva
preferida.
Seguidament, la banda novaiorquesa va editar
un altre excel·lent àlbum: “Antics”. És cert que els mitjans de comunicació no
va ser tan generosos com en el disc de debut, però la gravació compta igualment
amb fantàstiques pistes com “Evil”, “Narc”, “Take you in a cruise”, “Slow
hands” i la magnífica “C’mere”, potser el millor tema de la seva discografia.
“Antics” va ser un gran èxit en l’escena alternativa i va arribar a posicions
bastant altes tant al rànquing britànic com al nord-americà.
“Our Love to admire” i un quart àlbum de
títol homònim, tot i què es tracta d’obres de qualitat, van suposar un pas
enrere en la discografia d’Interpol, però curiosament tots dos treballs van
convertir-se en importants èxits comercials fins i tot fora dels ambients
indies (per exemple, “Our Love to admire” va ser número quatre a Billboard i
dos al Regne Unit). En la primera de les edicions hi destaca la peça “Pioneer
to the falls” i en la segona “Barricade”, un dels seus temes més accessibles.
Posteriorment, la formació nord-americana va
decidir obrir un parèntesi, el qual va tancar amb la gravació de l’àlbum “El
pintor”, editat sense la presència de Dengler, que va decidir portar a terme
projectes en solitari. D’aquest cinquè treball de gran format, cal significar
pistes com “All the rage back home” o “My blue supreme”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario