HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: THE STROKES

El quintet novaiorquès The Strokes, que va contribuir durant els inicis de l’actual segle al revival experimentat pel garage rock, juntament amb altres bandes com els suecs The Hives o els també nord-americans The White Stripes, ha estat un grup idolatrat a la Gran Bretanya i altres països europeus, en què ha tingut un èxit superior als Estats Units, malgrat que a Amèrica tampoc les coses li han anat gens malament. 

El grup ha estat sempre integrat pel cantant i compositor Julian Casablancas, líder de la formació; els guitarristes Nick Valensi i Albert Hammond Jr., fill del cantant melòdic gibraltareny del mateix nom; el baixista Nikolai Fraiture i el bateria Fabrizio Moretti. Les seves principals influències es troben, a part d’en bandes clàssiques de garage rock, en el punk rock i la new wave novaiorquesos que van tenir el seu centre neuràlgic al local CBGB, en especial de la formació Television.

“Is this it ?” està considerat des de diferents sectors el millor àlbum de debut d’una banda de rock en aquest segle XXI. El treball, número dos al Regne Unit, però només un èxit discret a les llistes de Billboard, és actualment reconegut com un clàssic, fonamentalment gràcies a pistes com la de títol homònim, “The modern age”, “Soma” o “Someday”, per mi la millor peça del disc. 

Si bé, pel que fa a la crítica, el segon àlbum del quintet novaiorquès, “Room on fire”, va suposar un pas enrere, segons la meva opinió personal va mantenir la qualitat. L’obra, primer número u a la Gran Bretanya i número quatre als Estats Units, conté excel·lents cançons com “Reptilia”, “12:51”, “Under control”, “The end has no end” i “What ever happened ?”, que malgrat no ser el tema més popular del disc, és la meva favorita.

Amb “First impressions of earth”, el seu tercer àlbum d’estudi, de nou número u al rànquing britànic, si que crec que la banda nord-americana va perdre pistonada, tot i que el treball compta amb “Razorblade”, una de les millors peces que mai hagi gravat el quintet. La decadència ja va ser força evident en l’obra “Angles”, una gravació molt irregular que, això si, conté una altra extraordinària pista: “Under cover of darkness”.

En un període en què van destacar els projectes en solitari de Casablancas i Hammond, The Strokes va editar el treball “Comedown Machine”, un disc en què hi va tenir lloc un important canvi d’estil i registre, fet que alguns sectors van rebre bastant bé, si bé penso que es tracta del seu àlbum més discret.