HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: ALTRES BANDES DE L’ÈPOCA HIPPY ALS ESTATS UNITS



Canned Heat. Banda de blues rock amb tocs psicodèlics formada inicialment per Bob Hite (veu), Alan Wilson (guitarra, harmònica i veu), Henry Vestine (guitarra), Larry Taylor (baix) i Frank Cook (bateria). Va tenir el seu període estel•lar durant els principals anys del Flower Power, etapa en què va actuar als emblemàtics festivals de Woodstock i de l’illa de Wight. El grup va triomfar, sota la peculiar i aguda veu de Hite, gràcies a peces pròpies, com “On the road again”, i mitjançant temes històrics del blues.

Country Joe & the Fish. Agrupació genuïnament hippy fundada per Joe McDonald (veu, guitarra i pandereta), Barry Melton (guitarra), Bruce Barthol (baix i harmònica), Gary Hirsch (bateria) i David Cohen (òrgan). El quintet va passar a la celebritat pels seus missatges contraris a la guerra del Vietnam, una ideologia política esquerranista, l’ús exhaustiu del rock psicodèlic, l’àlbum “Electric music for the mind and body” i les actuacions als llegendaris festivals de Monterey i Woodstock. Posteriorment, el seu líder, Joe McDonald, va tenir una experiència en solitari.

Frank Zappa & the Mothers of Invention. Banda integrada per Franz Zappa (guitarra i veu), un dels personatges més peculiars de la història de la música rock; Ray Collins (veu), Roy Estrada (baix), Jimmy Carl Black (bateria) i Davy Coronado (saxofon). De característiques avantguardistes, el grup va utilitzar estils com rock progressiu, rock experimental, art rock, rock psicodèlic o jazz rock, fent ús d’unes grans dosis d’ironia, mordacitat i sarcasme. Entre els seus treballs més apreciats es troben els àlbums “Freak out”, “We’re only in it for the money”, “Absolutely free” o “Hot rats”, editats en una època en que van destacar les seves col·laboracions de Zappa amb Captain Beefheart, Jean – Luc Ponty i Eddie Jobson.

Love (foto). Aquest grup, integrat en principi per Arthur Lee (veu), Brian McLean (guitarra i veu), Johnny Echols (guitarra), Ken Forssi (baix) i Michael Stuart (bateria), va passar a la història essencialment per editar un dels àlbums més grans de tota la història de la música rock: “Forever changes”. El treball, on la psicodèlia hi pren part de forma notòria, conté temes extraordinaris com “Alone again or”, “A house is not a motel”, “Andmoreagain”, “The daily planet”, “The red telephone”, “Maybe the people would be the times or between Clark and Hilldale”, “Live and let live” o “Bummer is the summer”. Malgrat tot, es tracta d’una formació que al seu dia va passar bastant desapercebuda, encara que ha estat abastament reivindicada, molt especialment pel que respecta al seu emblemàtic disc.

Lovin’ Spoonful. Conjunt de pop – folk format per John Sebastian (veu i guitarra), Steve Boone (baix i veu), Zal Yanovski (guitarra i veu) i Joe Butler (bateria) al barri novaiorquès de Greenwich Village, el mateix graner d’on van sorgir també Bob Dylan, Jimi Hendrix o el duo Simon & Garfunkel. El grup, mitjançant una estètica molt fidel al moviment hippy, va brillar gràcies a l’àlbum “Do you believe in magic”, però la marxa de Sebastian, que es va llançar en solitari, va motivar la crisi.

Quicksilver Messanger Service. Banda integrada inicialment per Jim Murray (veu, guitarra i harmònica), John Cipollina (guitarra), Gary Duncan (guitarra), David Freiberg (baix), Greg Elmore (bateria) i Dino Valente (composicions). Conjunt molt semblant als més cèlebres The Grateful Dead, debut a les seves espectaculars actuacions en viu i les contínues improvisacions que efectuaven als concerts, sense oblidar la utilització dels sons psicodèlics. Tanmateix, no va comptar ni amb la regularitat ni tampoc amb una trajectòria tan extensa com el grup liderat per Jerry García. El seu àlbum “Happy trails”, gravat el 1969, compta amb un important reconeixement. 

IF YOU CAN BELIEVE YOUR EYES AND EARS



Grup: The Mamas & the Papas.

Any: 1966.

Formació: John Philips, Michelle Philips, Cass Elliot i Denny Doherty.
Àlbum d’estudi anterior: cap.
Àlbum d’estudi posterior: The Mamas & the Papas (1966).
El millor: un clàssic de l’era hippy.
El pitjor: després de la seva confecció, tot va anar cap a pitjor.

El quartet The Mamas & the Papas va ser, estèticament parlant, una banda hippy autèntica i genuïna, però, a diferència d’altres grups que es van convertir en referents del flower power, com The Grateful Dead o Jefferson Airplane, va apostar per un pop – soul senzill, directe i sense massa complicacions, deixant de banda les experimentacions avantguardistes com el rock psicodèlic. “If you can believe your eyes and ears” va ser el primer àlbum del conjunt nord-americà i, sense cap mena de dubte, el seu treball més emblemàtic, doncs l’obra conté els dos grans hits de la formació: “California dreamin’” i “Monday, monday”, tots tos compostos per John Philips, el líder del grup, el primer amb l’ajut de la seva companya sentimental Michelle. Altres cançons significatives del disc, que va comptar amb un gran èxit popular, són “Go where wanna go”, una altra peça de John que en va ser el primer single; “Do you wanna dance”, de Bobby Freeman; “Spanish Harlem”, de Jerry Leiber i Phil Spector, o “I call your name, dels beatles John Lennon i Paul McCartney. 

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: PINK FLOYD (1a PART)

El segon lustre de la dècada dels 60 van ser temps de ruptura musical al Regne Unit, d’adveniments d’avantguardes com el rock psicodèlic, quan als espais underground de Londres va destacar el quartet Pink Floyd, llavors sota el lideratge del cantant i guitarrista Syd Barrett (foto). Aleshores el grup el completaven Roger Waters (baix), Nick Mason (bateria) i Rick Wright (teclats).

El primer àlbum de la banda, i únic gravat amb Barrett, va ser l’innovador, revolucionari i escassament accessible “The piper at the gates of dawn”, un treball que marca la psicodèlia britànica i que ha tingut una influència posterior innegable, fins el punt de ser una de les obres més reivindicades de la història de la música pop – rock.

Barrett era un extraordinari compositor i, fins i tot, des d’alguns sectors se l’ha qualificat d’autèntic geni i gran visionari, però es tractava també d’un home inconstant, inestable i fràgil mentalment parlant, segurament per l’abús en el consum de substàncies tòxiques, entre les quals l’al•lucinògena LSD.

Malgrat que el primer disc de la formació va ser una obra molt personal de Syd, aquest es va veure obligat a abandonar el grup pels seus continuats problemes psíquics, moment en què va iniciar una carrera de solista marcada pel risc, l’avantguarda, el surrealisme i una lògica irregularitat. Per substituir-lo, els altres membres de la banda van elegir David Gilmour, mentre Waters es va convertir en el líder del quartet, fet que es veuria incrementat durant els anys centrals del decenni dels 70.

Arran de la marxa de Barrett, i abans de l’edició de l’històric “The dark side of the moon”, que va obrir la seva etapa més popular i triomfadora, Pink Floyd va transitar segurament per la seva època més irregular i menys coneguda, mitjançant els àlbums “A saucerful of secrets”, “More”, “Ummagumma”, “Atom heart mother, que no obstant va arribar al punt més alt del rànquing britànic; “Meddle” i “Obscured by clouds”. 

TOP 10: LES MILLORS CANÇONS DE LA DÈCADA DELS 80



1. I know it’s over

The Smiths / 1986 / pop independent / Morrissey i Johnny Marr

2. Where is my mind
Pixies / 1988 / rock alternatiu / Black Francis

3. Redemption song
Bob Marley / 1980 / reggae / Bob Marley

4. Love will tear us apart
Joy Division / 1980 / postpunk / Ian Curtis, Bernard Sumner, Peter Hook i Stephen Morris

5. Beds are burning
Midnight Oil / 1988 / rock alternatiu / Peter Garrett, Martin Rotsey, Jim Moginie, Peter Gifford i Robert Hirst

6. Run
New Order / 1989 / dance / Bernard Sumner, Peter Hook, Stephen Morris i Gillian Gilbert

7. Insurrección
El Último de la Fila / 1986 / pop / Manolo Gracía i Quimi Portet

8. My brain is hanging upside down (Bonzo goes to Pitburg)
Ramones / 1986 / punk rock / Joey Ramone, Dee Dee Ramone i Jean Beauvoir

9. Teen age riot
Sonic Youth / 1988 / noise rock / Thurston Moore, Lee Ranaldo, Kim Gordon i Steve Shelley

10. In between days
The Cure / 1985 / new wave / Robert Smith

A la foto, el quartet The Smiths.

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: THE MAMAS & THE PAPAS

Quan va sorgir l’any 1966 la contracultura del Flower Power, John Philips era ja un músic amb un llarg bagatge i una important experiència i, així per exemple, va ser l’autor del popular tema “San Francisco”, himne hippy que va interpretar Scott McKenzie, un excol•laborador seu.

Posteriorment, Philips va formar el quartet The Mamas & the Papas, amb Michelle Philips, model amb qui va establir també un vincle sentimental; Cass Elliot, una de les millors veus de la història de la música pop, i Denny Doherty. Una de les primeres actuacions del grup va tenir lloc el 1967 al cèlebre festival de Monterey, que per cert va organitzar el mateix John.

El grup, caracteritzat per les seves harmonies vocals, va alternar les cançons compostes pel seu líder amb un munt de versions al llarg de la seva curta però intensa trajectòria. Entre les primeres hi van destacar, sense cap mena de dubte, les famoses “California dreamin’” i “Monday, monday”, dos clàssics de l’era de les flors i totes dues presents en el primer àlbum de la formació: “If you can believe your eyes and ears”, en la portada del qual, els quatre membres del conjunt es troben acostats dintre d’una banyera. Entre les segones es poden significar peces com “Spanish Harlem”, “Dancing in the street” o “I call your name”, un tema poc conegut de John Lennon i Paul McCartney.

Després de l’èxit del primer treball, que va arribar al número u de les llistes de Billboard, la llum de The Mamas & the Papas es va anar apagant a poc a poc, arribant la dissolució a principis de la dècada dels 70, moment en què van iniciar-se les carreres en solitari de John Philips i Elliot, encara que aquesta última, que la va començar de forma bastant prometedora, va tenir un escàs recorregut per la seva mort poc després de la desaparició del quartet.

Si moltes vegades s’ha comentat que la contracultura hippy i el rock psicodèlic han anat de la mà, en el cas del conjunt nord-americà no es pot afirmar aquesta associació, doncs la seva música va estar basada en un pop senzill, directe i accessible. Podríem dir que The Mamas & the Papas, lluny del caràcter críptic i surrealista que va caracteritzar la psicodèlia, va se la versió amable i festiva del Flower Power. 

NACHO VEGAS

Lloc de naixement: Gijon (Astúries).

Dècades: 00 i 10.

Gèneres: rock, folk rock, cantautor i rock alternatiu
Principal àlbum: Actos inexplicables (2001).
Grups que origina: la Cuarta Trama Asturiana.
El millor: un dels grans cantautors actuals de la música espanyola.
El pitjor: molts tombs.

El compositor de Gijón Nacho Vegas s’ha convertit en un dels artistes indies més elogiats i admirats de la música popular espanyola del segle XXI. Després d’actuar a les bandes Lucas 15, Eliminator Jr. i Manta Ray, i de col•laborar en la fundació d’Australian Blonde, es va llançar en solitari, faceta en què ha tingut col•laboracions amb Bunbury, Christina Rosenvinge, Ramón Luis Bande, Irene Tremblay o el grup la Cuarta Trama Asturiana.

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: JANIS JOPLIN

Nascuda al conservador i tradicional estat de Texas, la cantant nord-americana no va dubtar en traslladar-se a la més oberta i moderna Califòrnia, en un període en què a l’estat banyat per l’oceà Pacífic va esclatar el moviment del Flower Power, al qual Joplin es va adaptar perfectament.

Va ser en aquell període quan la banda hippy i psicodèlica The Big Brother & the Holding Company va decidir contractar-la com a vocalista del grup, que es completava aleshores amb Sam Andrew (guitarra i veu), James Gurley (guitarra), Peter Albin (baix) i David Getz (bateria). Una de les primeres actuacions de la formació va tenir lloc a l’històric festival de Monterey de 1967, on les qualitats com a cantant de Joplin van deixar bocabadats a tots els espectadors del certamen, entre ells Cass Elliot, una de les components del quartet The Mamas & the Papas i una altra de les grans veus del període.

El primer àlbum de la unió entre Janis i el grup va ser l’històric treball “Cheap thrills”, amb una curiosa portada en forma de còmic i amb cèlebres cançons com “Piece of my heart”, una excel•lent versió d’un tema soul i segons el meu parer la millor peça que mai va interpretar Joplin; una adaptació del clàssic “Summertime” o l’emotiva “Ball and chain”.

Tot semblava anar de cara durant aquell període, doncs The Big Brother & the Holding Company es va convertir en un dels millors grups hippys, Joplin en una de les vocalistes més admirades del moment i “Cheap thrills” en un gran èxit, però allò cert és que la cantant no es trobava còmoda amb aquelles circumstàncies i la seva estabilitat psíquica era cada cop més fràgil, amb perilloses addiccions tant pel que fa a l’alcohol com a les drogues.

Finalment, l’intèrpret texana va abandonar la banda i, tal com havia succeït amb Jimi Hendrix i la Band of Gypsis, se li van crear unes formacions, Kozmic Blues Band i Full Tilt Boogie Band, que realitzaven sense més pretensions la comesa de grups d’acompanyament de l’estrella. En aquella etapa es va gravar un altre esplèndid àlbum, “Pearl”, amb l’enèrgica “Cry baby !”, l’extraordinària “A woman left lonely”, “Mercedes Benz” i “Be and Bobby McGuee”, un cover del tema de Kris Kristoferson, però el treball va convertir-se en pòstum, doncs abans de la seva posada en venda, Joplin va trobar la mort.