Els germans Angus i Malcolm Young, guitarres solista i rítmica respectivament, van formar a la ciutat australiana de Sidney el grup de blues rock endurit AC / DC, als quals es van unir el baixista Rob Bailey, el bateria Tony Currenty i el cantant Bon Scott, bastant més gran que la resta de components del grup i substitut del fugaç Dave Evans.
Després de gravar el seu primer àlbum, “High voltage”, d’edició només australiana, i una vegada la formació havia definit el seu nou so, dur, enèrgic i potent, es van unir al grup el baixista Mark Evans i el bateria Phil Rudd, que van completar el primer quintet clàssic d’AC / DC, que va facturar un altre disc només venut a la gran illa del Pacífic, “TNT”, amb el reclam de la cançó que li dóna títol.
Un cop el grup australià va assolir l'èxit a nivell internacional, a partir del treball “Dirty deeds done dirt cheap”, es va decidir editar un disc amb cançons dels seus dos primers àlbums, en un període en què el quintet va aconseguir una important celebritat al Regne Unit i altres estats europeus, si bé als Estats Units el seu ressò era encara dèbil. Seguidament, el grup va gravar “Let there be rock” i “Powerage”, que van engrandir la fama de la banda.
Es podria dir que “Highway to hell”, i el tema de títol homònim, van ser els primers grans triomfs del conjunt de Sidney, la consolidació a nivell internacional i la seva entrada definitiva als Estats Units. No obstant, després de la seva edició, el carismàtic Scott va trobar la mort arran d’una intensa nit etílica, fet que va posar en entredit la continuïtat del grup, que finalment va decidir seguir amb el fitxatge del veterà Brian Johnson, procedent del grup Geordie.
Tots els dubtes sobre el futur de la banda es van esvair arran de la gravació de “Back in black”. El disc, amb portada negra com a homenatge a Scott, va deixar ben clar que Johnson era l’home idoni per exercir de vocalista i va extreure dos dels grans clàssics d’AC / DC: la peça d’idèntic títol, amb un històric riff d’Angus, i “You shook me all night long”. L’àlbum, el més aclamat de la seva llarga trajectòria per la crítica, va ser numero u a Austràlia i a la Gran Bretanya.
Tanmateix, “Back in black” està considerada la darrera gran obra de la formació, que va iniciar una lenta decadència pel que fa a la crítica dels mitjans especialitzats, fet ben constatat en els discs “For those about to rock we salute you”, número u als Estats Units; “Flick of the switch” i “Fly on the wall”. Altrament, el grup va assolir els seus nivells de màxima popularitat, convertit en una autèntica stadium band, en un període en què cal destacar l’entrada del bateria Simon Wright, encara que més tard tornaria Rudd, i, ja als darrers temps, els problemes de Phil amb la justícia o la marxa de Malcolm per malaltia.
