Durant la primera part dedicada al mític grup britànic, s’havia fet referència al seu reivindicat àlbum de debut, l’avantguardista, revolucionari i psicodèlic “The piper at the gates of dawn”, la marxa de l’home que el va fer possible, el visionari i inestable Syd Barrett, i una etapa de transició que conduiria el quartet cap a la consideració de banda mainstream.
La segona part de Pink Floyd s’inicia amb l’històric àlbum “The dark side of the moon”, que va situar el conjunt anglès com una de les principals formacions del rock progressiu, que aleshores transitava per la seva època d’afirmació. El disc, que va obrir el període de més popularitat del grup, el qual culminaria amb el doble àlbum “The wall”, conté tres temes essencials: “Time”, “Money”, una de les seves peces més comercials, i “Us and them”.
Després de “The dark side of the moon”, Pink Floyd es va mantenir en un moment àlgid i triomfal amb la confecció de l’àlbum “Wish you where here”, treball que compta amb l’emblemàtica “Shine on you crazy diamond”, dedicada a la persona de Barrett; “Welcome to the machine” i la cançó de títol homònim, una de les peces més senzilles del quartet britànic, però, segons la meva opinió, el tema més bell que mai hagi compost la llegendària banda.
El grup va donar posteriorment un clar pas enrere amb l’edició d’”Animals”, una obra que no va comptar amb el beneplàcit de la crítica, però seguidament la formació va gravar l’òpera rock “The wall”, la culminació creativa de la seva discografia, però, segons alguns experts, també el súmmum de grandiluqüència, espectacularitat, efectisme i certa artificiositat en què van arribar Pink Floyd, en particular, i el rock progressiu, en general.
El treball va ser una obra força personal del baixista Roger Waters, erigit en clar líder de la banda arran de la marxa de Barrett, encara que el seu protagonisme no havia estat fins llavors tan aclaparador. En el doble disc conceptual, que va tenir la seva versió en pel•lícula, dirigida per Alan Parker i interpretada per Bob Geldof, el líder del llavors incipient grup The Boomtown Rats, hi destaquen les tres parts corresponents a la sèrie “Another brick on the wall”, encara que, paradoxalment, una cançó senzilla com “Hey you !” es troba igualment entre els temes més recordats.
Malgrat les tensions que hi tenien lloc entre Waters, d’una banda, i la resta de components del grup, David Gilmour, Nick Mason i Rick Wright, d’altra banda, el quartet va ser capaç de gravar un altre àlbum, “The final cut”, després del qual va arribar la separació, continuant Roger en solitari, mentre el seus antics companys seguien amb la marca Pink Floyd, amb la qual han editat els escassament transcendents “A momentary lapse of reason” i “The division bell”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario