Keith Emerson era un espectacular i efectista teclista que havia format part del grup Nice, Greg Lake havia exercit de cantant i baixista dels inicials King Crimson i el bateria Carl Palmer havia tocat amb la formació Atomic Rooster. Tots tres van decidir unir-se per fundar un supergrup de rock progressiu i simfònic, el qual va adoptar els seus respectius cognoms.
El trio, que va mantenir una important rivalitat amb Yes, de forma especial pel què fa als teclistes Emerson i Rick Wakeman, ha deixat per a la posteritat una legió de fans irreductibles, doncs els seus principals àlbums es van vendre molt bé malgrat que la seva música no va ser precisament senzilla i accessible, però també ha tingut alguns detractors, els quals han considerat que el seu estil, que va portar el rock de tipus simfònic fins a cotes potser mai superades, era artificiós, grandiloqüent, excessivament efectista i força pretensiós.
Pel que fa a la seva era triomfant, la banda britànica va editar els àlbums de títol homònim, “Tarkus”, potser el seu treball cabdal; el directe “Pictures and exhibition”, “Trilogy”, “Brain salad surgery” i els dos volums de “Works” i “Love beach”, que van posar punt i final a la seva època clàssica.
Com va succeir pràcticament en totes les formacions que van protagonitzar el període àlgid del rock progressiu i simfònic, durant el segon lustre de la dècada dels 70, Emerson, Lake & Palmer van entrar clarament en crisi i decadència i fins i tot va arribar la dissolució. Palmer va formar part del controvertit supergrup Asia, que va practicar un prog rock molt comercial, mentre més tard, Emerson i Lake van reclutar el bateria Cozy Powell, un home que havia format part de diverses bandes de hard rock.
No hay comentarios:
Publicar un comentario