La composició inicial del grup britànic va estar formada pel carismàtic cantant Peter Gabriel, el guitarrista Anthony Phillips, el baixista Mike Rutherford, el bateria John Silver, que va ser aviat substituït per Chris Stewart, i el pianista i organista Tony Banks. Poc més tard, Steve Hackett entraria per Phillips, mentre que el lloc de bateria passaria successivament per John Mayhew i Phil Collins, que va aparèixer en escena en l’àlbum “Nursery cryme", el tercer de la discografia de la banda anglesa.
Genesis es va convertir en una de les formacions clau en l’era estel•lar del rock progressiu, mentre va prendre part també de l’escena dominada pel glam rock, moda que va tenir el seu auge durant els primers anys del decenni dels 70, sobretot perquè les seves actuacions en viu es van convertir en veritables obres de teatre, en què Gabriel apareixia sovint disfressat, compaginant el seu paper de vocalista de la banda amb el d’actor. Es podria dir que el grup va representar, amb Roxy Music, la versió més intel•lectualitzada del moviment que va tenir a David Bowie com a principal protagonista.
Durant l’època daurada de Genesis, que va coincidir amb la presència de Gabriel com a líder, el conjunt britànic va editar els treballs “From Genesis to revelation”, “Traspass”, el ja referit “Nursery crime” i els seus tres àlbums més elogiats per la crítica especialitzada: “Foxtrot”, “Selling England by the pound” i l’emblemàtic doble disc conceptual “The lamb lies down on Broadway”.
Després de la gravació del darrer àlbum significat, que va ser el moment àlgid de creativitat del grup, va arribar una important i transcendent crisi, essencialment per les males relacions que Gabriel tenia amb la resta de components de la banda, que observaven que el protagonisme del cantant, sobretot pel que fa al tema de l’elecció de les cançons, era cada cop més clar i evident. Aquest fet va derivar amb la marxa del vocalista, que va ser substituït per Collins, fins aleshores concentrat essencialment en las tasques de bateria.
Amb Collins com a líder i cantant, Genesis va realitzar un tomb radical, doncs el grup va anar deixant enrere el rock progressiu per submergir-se en un pop senzill i apte per a tota classe de públics, fet que va motivar importants crítiques cap a la banda, que llavors va contractar el guitarrista Mick Barnard per un curt lapse de temps. Amb el pas dels anys, la formació va restar com a trio, només amb Phil, Rutherford i Banks, mentre el primer d’ells iniciava una carrera en solitari paral•lela, motiu pel qual va abandonar de forma transitòria, moment en què va ser substituït per Ray Wilson.
No hay comentarios:
Publicar un comentario