El conjunt anglès Yes, una de les bandes pioneres de rock progressiu, va tenir com a components inicials el carismàtic cantant Jon Anderson, el guitarrista Peter Banks, el baixista Chris Squire, el bateria Bill Bruford i el teclista Tony Kaye. Més tard, es van incorporar músics com el guitarrista Steve Howe, el baixista Trevor Horn, el bateria Alan White o els teclistes Rick Wakeman, Patrick Moraz i Geoff Downes.
Tots els seus instrumentistes, de forma molt especial Howe i Wakeman, que va rivalitzar en la seva habilitat amb els teclats amb l’efectista Keith Emerson, van ser elegits vàries vegades com els millors músics del Regne Unit, fet que va motivar que Yes fos considerat per diferents experts com el grup de més qualitat tècnica de la dècada dels 70.
La discografia bàsica de la formació britànica, que com la majoria de grups de rock progressiu va tenir lloc entre finals dels anys 60 i mitjan la dècada dels 70, va estar caracteritzada per àlbums de tipus conceptual, primordialment amb les temàtiques de caràcter místic i còsmic, i uns arranjaments complicats, de gran elaboració i força sofisticats. Els treballs corresponents al seu període àlgid van ser l’inicial de títol homònim, “Time and a word”, “The Yes album”, “Fragile”, “Close to the edge”, “Tales from topographic oceans”, “Relayer”, “Going for the one” i “Tomato”.
Si bé és cert que els moviments de personal a Yes no van ser tan continus i significatius com en l’altra gran banda prog del període, King Crimson, també cal destacar els nombrosos canvis que hi van tenir lloc al llarg de la trajectòria del conjunt britànic, amb la marxa de Bruford, precisament al grup encapçalat per Robert Fripp; els abandonaments i retorns de Wakeman o, fins i tot, la sorprenent baixa transitòria d’Anderson, que va formar un fugaç duo amb el teclista grec Vangelis.
El grup anglès va iniciar una baixada d’intensitat a partir del segon lustre del decenni dels 70, però es podria dir que Yes va aguantar força bé la irrupció del punk rock, va seguir venent una important suma de discs i va guanyar un nou públic que es va interessar pels seus treballs, encara que aquests van derivar cap unes característiques més assequibles i comercials. Mentrestant, alguns del seus components, ja a la dècada dels 80, van fundar el supergrup Asia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario