Aquesta primera part dedicada al cantant britànic David Bowie va des dels seus complicats i dubitatius començaments fins a la seva experiència berlinesa, passant evidentment pel període en què va ser el gran protagonista del moviment del glam rock.
Després d’un primer àlbum de títol homònim que gairebé va passar desapercebut, Bowie va aconseguir el seu primer èxit gràcies al treball “Space oddity” i, sobretot, al single d’idèntic títol, en un període en què començava a ser clara la seva obsessió per l’espai, fet que es repetiria més tard, en una època en què el món va quedar meravellat després que l’home trepitgés per primer cop la lluna.
Seguidament, a inicis de la dècada dels 70, va començar l’era glam per a l’artista londinenc, una etapa transitòria, si tenim en compte les continuades mutacions que ha realitzat el cantant anglès al llarg de la seva extensa i prolífica carrera, però molt important en la seva trajectòria, fins el punt que bastants experts la consideren la millor de la seva discografia. Els àlbums que l’anomenat Duc Blanc va editar en aquell període van ser “The man who sold the world”, “Hunky dory”, que conté les cançons “Changes” i “Life on mars ?”; l’extraordinari “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars”, una obra excepcional; “Aladdin sane”, amb el tema ”Drive in – saturday” com a principal reclam; “Pin ups” i “Diamond dogs”.
Un apartat especial mereix el treball “The rise and fall of Ziggy Stardust and the Spiders from mars”. Amb el seu alter ego, Bowie va gravar una de les obres mestres de l’era rock i un dels discs més importants de la història de la música popular, amb caràcter d'històric, semblant en importància a altres edicions emblemàtiques com el “Blonde on blonde” de Bob Dylan, el “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band” de The Beatles o l’”Aftermath” de The Rolling Stones. Encara que el tall “Starman” és la seva peça més coneguda, particularment prefereixo les pistes “Five years”, “Moonage daydream”, “Star” i “Ziggy Stardust”.
Durant aquell període presidit per la moda glam, Bowie va ser clau també per a altres intèrprets, doncs li va produir l’àlbum “Transformer” a Lou Reed, que acabava d’abandonar la llegendària banda The Velvet Underground; va ser bàsic per revitalitzar la carrera d’Iggy Pop, el líder de The Stooges, i va atorgar al grup Mott the Hopple el formidable tema “All the young dudes”, un dels himnes del glam rock.
El primer canvi important en la carrera del compositor britànic va tenir lloc mitjan el decenni, quan es va acostar a la música negra i més concretament al gènere soul. A part de la seva sincera admiració pels estils afroamericans, que demostraria també durant els anys 80, la decisió podia igualment anar dirigida a guanyar-se el públic dels Estats Units, que fins llavors s’havia mantingut bastant al marge de les seves obres. El moment culminant d’aquest període va estar marcat per l’àlbum “Young americans” i el single “Fame”, sense oblidar la composició del treball “Station to station”, una edició caracteritzada per la seva escassa durada.
Aquest capítol dedicat a l’intèrpret britànic finalitza amb la seva estada a Berlín, ciutat on es va traslladar per editar, sota la producció de Brian Eno, excomponent de Roxy Music, una trilogia d’àlbums formada per “Low”, “Heroes” i “Lodger”, caracteritzats per un tipus de música avantguardista i en què es va utilitzar l’electrònica abans que aquest gènere passes pel seu període estel•lar, durant el primer lustre de la dècada dels 80. Dels treballs gravats a la llavors dividida ciutat alemanya, on va tornar a col•laborar amb Pop, en destaca “Heroes”, en el qual hi pren part la cançó de títol homònim, coescrita amb Eno.
No hay comentarios:
Publicar un comentario