THE PEOPLE WHO GRINNED THEMSELVES TO DEATH



Grup: The Housemartins.

Any: 1987.

Formació: PD Heaton, Norman Cook, Stan Cullimore i Dave Hemingway.
Àlbum d’estudi anterior: London, 0 – Hull, 4.
Àlbum d’estudi posterior: Cap.
El millor: seguir la tònica del primer àlbum.
El pitjor: després d’aquest treball, el grup es va dissoldre.

The Housemartins ha estat comparat habitualment amb un altre cèlebre quartet anglès de la dècada dels 80 amb una curta trajectòria, The Smiths, fonamentalment perquè les dues formacions va tornar el protagonisme al rock de caràcter elèctric, però el conjunt de Hull es va basar més en una faceta irònica i sarcàstica que no pas la banda de Manchester. El segon i darrer àlbum d’estudi del grup va ser “The people who grinned themselves to death”, un títol que va ser una clara indirecta a la família reial britànica. En el treball, que va seguir una línia semblant a la seva primera obra, encara que hi va prendre més presència el gènere soul, hi destaquen la cançó homònima, “Five get over excited”, la comercial “Me and the farmer”, “Johannesburg”, una crítica a l’apartheid sud-africà, i “Build”, un tema ecologista que segons el meu parer té un caire una mica bubblegum. Després de l’edició del disc, el quartet va posar punt i final a la seva fugaç existència.