La història de la música popular s’ha caracteritzat al llarg del temps per les diferents fusions entre diversos gèneres. De fet, el rock primigeni va ser una barreja entre el country d’arrel blanca i el blues d’origen negre, mentre que posteriorment hi van tenir lloc les aproximacions entre el moviment rocker i altres estils com el folk, el country o el jazz.
Si bé és veritat, no sense crítiques dels sectors més puristes, que músics de clares arrels jazzísitiques com el geni Ray Charles, el mític Miles Davis, que aleshores va col•laborar amb altres figures del corrent com John Coltrane, Herbie Hancock o Brandford Masalis, o el llegendari Chick Corea, que va formar amb Flora Purim, Stanley Clarke, Airto Moreira i Joe Farrell l’associació Return to Forever, es van acostar a la música rock, els exemples que més es van identificar en la fusió entre els dos gèneres van ser John Mclaughlin & the Maharavishnu Orchestra, Blood, Sweat & Tears, Chicago o Santana, que tindrà un capítol a part en aquesta història del rock.
Blood, Sweat & Tears (foto). Macrobanda integrada en principi per Alexis Korner (teclats, piano i òrgan), Steve Katz (guitarra), Bobby Colomby (veu, bateria i percussió), Jim Fielder (baix), Fred Lipsius (saxofon), Randy Brecker (trompeta), Jerry Weiss (trompeta) i Dick Halligan (trombó). Mentre Korner es va mantenir al grup, aquest, que va destacar mitjançant l’àlbum “Child is a father to the man”, va ser una formació de blues rock, però, arran de la marxa del teclista, es va acostar posteriorment al jazz i també a un tipus de música més comercial, sobretot quan es van fitxar els vocalistes David Clayton – Thomas i Jerry Fisher.
Chicago. Grup fundat a la gran urbs d’Illynois per Peter Cetera (veu i baix), Terry Kath (guitarra), Danny Seraphine (bateria), Robert Lamm (teclats), Walter Parazaider (saxofon), Lee Loughnane (trompeta), i James Pankow (trombó). La banda, que en un principi va adoptar el nom de Chicago Transit Authority, va ser una de les primeres en utilitzar el jazz rock, però més tard es va apropar a una música pop molt comercial, en una etapa en què es va convertir en un dels conjunts més venedors dels Estats Units i en què va gravar el hit AOR “If you leave me now”.
John McLaughlin & the Maharavishnu orchestra. Reconegut com un dels millors guitarristes de la història, Mclaughlin va ser un dels pioners en la fusió entre el jazz i el rock, en un moment en què la seva reconversió a la religió hinduista va propiciar el seu canvi de nom pel de Maharavishnu, que va adoptar l’orquestra que va formar i la qual van integrar també el baixista Rick Laid, el bateria Billy Cobham, el teclista i organista Jan Hummer i el violinista Jerry Godmon. McLaughlin, que va col•laborar amb músics de jazz com Miles Davis, Chick Corea o Tony Williams, i va influenciar abastament Carlos Santana, es va apropar a la world music, com per exemple al flamenc de la mà de Paco de Lucía.
No hay comentarios:
Publicar un comentario