Dues van ser les diferències fonamentals entre la música que, durant els anys 60, es va realitzar en català i aquella que es va portar a terme en castellà: pel que fa a la primera d’aquestes llengües, el rock a penes hi va tenir impacte, però va ser una època important pel que respecta a la cançó d’autor, mentre que la música d’origen anglosaxó si que va comptar amb força repercussió quant al segon d’aquests idiomes, en què les peces d’autor no van tenir encara massa ressò.
Tal com he indicat en el capítol anterior, dedicat a la música popular en llengua catalana durant el decenni dels 60, pioners del pop – rock espanyol, com l’intèrpret José Guardiola i els grups Duo Dinámico, los Sírex, los Mustang, los Salvajes o Lone Star, es van fundar a Catalunya, mentre que a la resta de l’estat espanyol van aparèixer formacions clau com los Brincos, los Pekenikes, los Canarios i de forma molt especial los Bravos i Pop Tops, que van arribar als primers llocs de llistes internacionals.
Guardiola va ser un crooner semblant a Frank Sinatra i, com aquest, va gravar un disc amb la seva filla; el Duo Dinámico va ser la formació pionera del pop espanyol, amb l’exemple de la versió de l’”Oh Carol!” de Neil Sedaka; els Sírex, amb el carismàtic cantant Antoni Miquel Leslie al capdavant, va ser el conjunt més rocker i va exercir de teloner de The Beatles a Barcelona; els Mustang, amb el vocalista Santi Carulla com a líder, es van especialitzar en versions del quartet de Liverpool; los Salvajes, pel contrari, van fer covers de The Rolling Stones, fet gens fàcil a l’Espanya dels 60; Lone Star ha estat una banda molt reivindicada al llarg del temps i va utilitzar tant la llengua castellana com la catalana; els Brincos van triomfar amb hits com “Flamenco” o “Mejor” i va comptar a les seves files amb històrics del pop espanyol com Fernando Arbex, Juan Pardo i Juan Morales Júnior; els Pekenikes, que van fer de teloners dels Fab Four a Madrid, va ser un grup instrumental i los Canarios, amb el controvertit ex president de l’SGAE Teddy Bautista com a home clau, van usar la llengua anglesa i es van atrevir amb el rythm & blues, assimilat per Bautista en la seva estada a Anglaterra.
Pel que respecta a los Bravos (foto) i Pop Tops, aquestes bandes mereixen un apartat especial pel seu triomf al mercat anglosaxó, fonamentalment perquè van interpretar moltes de les seves cançons en llengua anglesa, els primers amb el cantant alemany Mike Kennedy, que després protagonitzaria una carrera autòctona de força èxit, i els segons mitjançant el vocalista de Trinidad i Tobago Phil Trim.
D’una banda, els Bravos van portar el seu tema “Black is black” al top 5 de les llistes del Regne Unit, els Estats Units i el Canadà, on va arribar al lloc més alt del rànquing; van tenir igualment ressò internacional amb la peça “Bring a little lovin’” i van gravar la pel•lícula “Los chicos con las chicas”, en la línia dels films protagonitzats per The Beatles.
D’altra banda, els Pop Tops, que van fer una versió en castellà del clàssic “A wither shade of pale” de Procol Harum, van tenir un important impacte internacional amb “Oh Lord ! Why Lord ?”, una cançó de rock simfònic, gènere que en aquell període feia acte d’aparició a Anglaterra, i sobretot amb el tema “Mamy blue”, ja editat a principis de la dècada dels 70, que va assolir els primers llocs del rànquing britànic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario