Aerosmith. Banda de rock dur molt influenciada pel glam rock formada inicialment pel mediàtic i peculiar Steven Tyler (veu), Jerry Perry (guitarra), Brad Whitford (guitarra), Tom Hamilton (baix) i Joey Kramer (bateria). Durant la seva primera època, va triomfar sobretot gràcies a l’emblemàtic i elogiat àlbum “Toys in the attic”, un dels treballs clàssics del hard rock, però els problemes derivats per les drogues van obligar a obrir un parèntesi d’inactivitat, després del qual el grup de Boston va tornar mitjançant un estil molt més comercial, suau i accessible.
Bachman – Turner Overdrive. Una vegada es va dissoldre el grup Guess Who, i després de no materialitzar-se una unió amb el teclista britànic Keith Emerson, el seu líder, Randy Bachman (veu i guitarra), va fundar una nova banda amb C. Fred Turner (baix i veu), Tim Bachman (guitarra i veu) i Robbie Bachman (bateria i percussió). La formació de Winnipeg va tenir un enorme èxit al Canadà i va triomfar gràcies a hits com “You ain’t seen nothing yet” o “Takin’ care of business”, i molt especialment a través de l’àlbum “Not fragile”.
Bad Company. Supergrup format per Paul Rodgers (veu) i Simon Kirke (bateria), tots dos procedents de la banda Free, a més de Mark Ralphs (guitarra i teclats), exintegrant del conjunt glam Mott the Hoople, i Boz Burrell (bateria), que havia tocat amb els progressius King Crimson. Després d’uns inicis espectaculars, el grup va entrar en crisi, moment en el qual Rodgers va abandonar per ser reemplaçat per la futura estrella heavy Ted Nugent.
Faces. Una vegada es va dissoldre la banda mod Small Faces, tres dels seus components, el baixista Ronnie Lane, el bateria Kenny Jones i el teclista Ian McLagan, van fundar una nova formació, a la qual van anomenar simplement Faces i que van completar el cantant i futura estrella Rod Stewart i el guitarrista i molt aviat stone Ron Wood, després que tots ja coincidissin en un dels grups fundats per l'exyardbird i gran de la guitarra Jeff Beck. La triomfant carrera en solitari, de forma paral·lela, d'Stewart va aixecar certa inquietud en el conjunt britànic.
Free (foto). Una de les primeres bandes en utilitzar el hard rock, va estar integrada per Paul Rodgers (veu), Paul Kossoff (guitarra), Andy Fraser (baix) i Simon Kirke (bateria). El grup britànic va triomfar amb força gràcies al hit “All night long” i l’album “Highway”, però els greus problemes de Kossoff amb les drogues van portar la inestabilitat, moment en què Rodgers, que molts anys després seria vocalista de Queen, i Kirke van fundar el supergrup Bad Company.
Guess Who. Conjunt format a partir de la banda The Expressions, a la ciutat canadenca de Winnipeg, a l’estat de Manitoba, per Randy Bachman (guitarra i veu), Burton Cummings (veu i guitarra), Jim Kale (baix) i Garry Peterson (bateria). El quartet va tenir un gran èxit amb el tema “American woman” i va comptar amb un important ressò al seu país, però li van mancar certa regularitat i seguiment internacional. Posteriorment, Randy va fundar la Bachman – Turner Overdrive.
Humble Pie. El líder, cantant i guitarrista de la llegendària formació londinenca de rythm & blues Small Faces, va fundar el supergrup Humble Pie, juntament amb el també guitarrista Peter Frampton, excomponent de Herd; el baixista Greg Ridley, que havia format part d'Spoohy Tooth, i el bateria Jerry Shirley. La banda britànica, que va comptar amb un important èxit a l'altra banda de l'Atlàntic, va anar perdent força fins a desaparèixer, moment en què Frampton va iniciar la carrera en solitari.
Move. Integrat els primers anys per Roy Wood (guitarra i veu), Carl Wayne (veu), Trevor Burton (guitarra), Ace Kefford (baix), Bev Bevan (bateria), Nicky Hopkins (piano) i Tony Visconti (diferents instruments), va ser una banda mod de rythm & blues endurit, semblant a Small Faces, que es va caracteritzar per espectaculars i contundents concerts en directe. Posteriorment, Wood, Bevan i Jeff Lynne (veu, guitarra i piano), que va entrar més tard, van fundar la popular Electric Light Orchestra.
Steppenwolf. Grup canadenc integrat en principi per John Kay (veu, guitarra i harmònica), Michael Monarch (guitarra), Rushter Moreve (baix), Jerry Edmonton (bateria) i Golby McJohn (piano i òrgan). El seu gran triomf va ser el clàssic “Born to be wild”, el tema principal del mític film hippy “Easy Ryder”, dirigit per Dennis Hopper. Tanmateix, el quintet, que va confeccionar unes lletres molt polititzades, no va tenir massa continuïtat ni tampoc regularitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario