A finals de la dècada dels 60, quan va sorgir el fenomen Santana, l’anomenat rock llatí havia tingut alguna mostra d’importància, com va ser el cas de Herb Alpert & Tijuana Brass, però, no obstant, sempre hi va haver un abans i un després de la irrupció del grup liderat pel guitarrista d’origen mexicà, que va comptar amb integrants com els cantants Andy Vargas i Tony Lindsay, el teclista Gregg Rollie, el bateria Michael Schrieve o els percussionistes José Chepito Areas i Mike Carabello, entre molts d’altres.
El descobriment de la banda va tenir lloc el mes d’agost de l’any 1969, quan es va presentar al festival hippy de Woodstock sent encara un grup desconegut per al gran públic, fet que no va ser cap impediment perquè la seva animada, enèrgica i festiva actuació fos una de les més admirades del cèlebre i històric esdeveniment. El mateix any, la formació havia extret el seu primer àlbum, de títol homònim.
Un any més tard, el conjunt fundat a San Francisco va editar el seu treball més valorat i aclamat per la crítica: “Abraxas”. L’obra, que va ser igualment un gran èxit comercial, comptava amb tres peces cabdals: “Black magic woman”, el cover d’una cançó del britànic Peter Green, guitarrista de John Mayall i fundador del conjunt Fleetwood Mac; “Oye como va”, la versió d’un tema escrit pel músic d’origen portorriqueny Tito Puente, i la instrumental i emocionant “Samba pa tí", composta pel mateix Santana, amb col•laboració amb Fred Catero.
Posteriorment, Carlos, que va sotmetre la seva formació a continus canvis i que, en ocasions, va actuar i gravar en solitari, es va acostar a un altre fenomenal guitarrista, John McLaughlin, home que va ser clau perquè el músic mexicà, en primer lloc, s’acostés al jazz, gènere que va ser bàsic en alguns dels treballs que Santana va realitzar durant bona part de la dècada dels 70, i perquè, en segon lloc, es veiés molt influït per la religió i cultura de l’Índia, període en què fins i tot va adoptar el nom de Devadip. Durant aquella època, el músic de Jalisco va col•laborar, com també ho va fer McLaughlin, amb el geni andalús de la guitarra Paco de Lucía.
A finals del decenni dels 70, moment en què Santana va intentar repetir l’èxit de “Samba pa tí” amb altres temes instrumentals, com “Europa” o “Moonflower”, la seva creativitat va entrar en evident crisi, circumstància que va continuar durant la següent dècada, encara que el guitarrista va ressorgir amb força a principis dels anys 90, quan va editar el molt vengut i premiat “Supernatural”, que, no obstant, també ha estat una de les seves produccions més comercials, accessibles i poc arriscades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario